tag:blogger.com,1999:blog-88259512979523150012024-03-06T02:47:08.237+01:00Sóc el que llegeixo(de tot allò que m'alimenta l'ànima)Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10674579413019756404noreply@blogger.comBlogger37125tag:blogger.com,1999:blog-8825951297952315001.post-3656375461001194622014-07-08T08:46:00.001+02:002014-07-08T08:46:25.023+02:00SÓC EL QUE LLEGEIXO està d'estrena!<div style="text-align: justify;">
Doncs si! SOC EL QUE LLEGEIXO ens estem preparant un vestit nou! Arriba l'estiu i el sol, inspirador, m'ha omplert de ganes de canviar l'aspecte d'aquesta aventura. Així que, a partir d'ara, podreu començar a llegir-nos a:</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<a href="http://socelquellegeixo.wordpress.com/">http://socelquellegeixo.wordpress.com/</a></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF7QHmhxvcFEduQ_OykDT9OesR4yfzgcde7NjNWnMdUZThAH4J0jPmEKxRDeYjZa7C_152NCCuKai6xiBxfU3j6pj4cJkAGKRqMkotxX6HZ8pkPZ5PZStUQwUYntmJsMtOhbd0aiFhGiYM/s1600/libros-de-vacaciones.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiF7QHmhxvcFEduQ_OykDT9OesR4yfzgcde7NjNWnMdUZThAH4J0jPmEKxRDeYjZa7C_152NCCuKai6xiBxfU3j6pj4cJkAGKRqMkotxX6HZ8pkPZ5PZStUQwUYntmJsMtOhbd0aiFhGiYM/s1600/libros-de-vacaciones.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10674579413019756404noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8825951297952315001.post-28298491568197013822014-06-23T10:11:00.002+02:002014-06-23T10:13:08.665+02:00DESOLACIONS. CARIBOU ISLAND de David Vann<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Si, ho he tornat a fer. He tornat a David Vann. A submergir-me a una nova escletxa del dolor. Per sort, aquest cop, anava <a href="http://socelquellegeixo.blogspot.com.es/2013/09/sukkwan-island-de-david-vann.html" target="_blank">previnguda</a> i portava una bona dosi de "res del que llegeixes és real, forma part dels suburbis mentals d'un senyor que ha patit massa". Ara, ha de quedar clar que el senyor Vann és un mestre. Perquè pocs són capaços de fer tremolar les pàgines d'un llibre d'aquesta manera. Geni en utilitzar la natura i l'entorn com a reflex dels sentiments dels personatges i brutal i demolidor colpejant quant menys ho esperes. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">En aquest cas els protagonistes són un matrimoni en hores baixes que es proposen anar a viure en una cabanya en una petita i solitària illa al mig d'un llac d'Alaska. Així, ja tenim un escenari farcit d'immensitat i elements prou salvatges per imaginar-nos que res serà fàcil i tranquil. Més aviat parlem d'un llac d'aigües fosques i fredes, i d'uns personatges que s'hi emmirallen amb suma facilitat. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">No desgranaré més detalls de l'argument perquè en el fons no tenen importància. "Caribou Island" és un viatge al soterrani d'un amor malentès i, més enllà de les vicissituds dels personatges, és aquell aire dens i polsós dels espais tancat durant massa temps i on no toca mai el sol el que t'impregna i et remou. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Així que, com tot bon llibre, el recomano, però amb precaució i seguint les advertències del prospecte que afirma que no és apte per qui espera un llibre amè i entretingut. <i><br /></i></span></div>
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHncZxys0BNWvH6SjiaLuhEABT_sm4A_z-Ao6TxiWpkFF4Z7yIl1LX98aqW9RrtdA6EiCd9m6ilJiuZd3V0xaetWKzpwR2kRMZCFlCbJZy7ByhTNZXxxanf7gZTXUiT8CFLU2hx9VQ2QF7/s1600/desolacions-caribou-island.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiHncZxys0BNWvH6SjiaLuhEABT_sm4A_z-Ao6TxiWpkFF4Z7yIl1LX98aqW9RrtdA6EiCd9m6ilJiuZd3V0xaetWKzpwR2kRMZCFlCbJZy7ByhTNZXxxanf7gZTXUiT8CFLU2hx9VQ2QF7/s1600/desolacions-caribou-island.jpg" height="320" width="213" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><i>"L'aigua ja no era de color turquesa. Avui tenia un color blau fosquíssim, d'una negror nítida, sense sediments glacials. La Irene no se sabia avenir que pogués canviar tant en un sol dia. Ara era un llac completament diferent. Una altra metàfora del jo: cada nova versió refutava totes les anteriors. Qui ella era avui no coincidia amb la de dues setmanes enrere, abans dels mals de cap, i qui era llavors no coincidia amb la de feia uns mesos, quan encara no s'havia jubilat i es passava el dia a l'escola amb els nens. I qui era aleshores no coincidia amb la que era quan els seus fills vivien a casa, abans que s'esfumessin de la seva rutina diària, i qui era aleshores no coincidia tampoc amb qui era quan ella i en Gary s'havien traslladat a viure allà, plens d'esperança, ni just abans, quan vivia sola i tenia estudis i feina, per fi lliure, un moment esplendorós en què tot era possible. I qui era aleshores no coincidia amb l'ésser rebutjat que havia estat durant tants anys, quan l'allotjaven en espais minúsculs d'habitacions sobreres o de les golfes, o fins i tot, un cop, en un soterrani, i qui era aleshores -ningú, en realitat una mena de fantasma- no era qui havia estat aquell dia que havia tornat a casa convençuda que tenia mare."</i></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10674579413019756404noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8825951297952315001.post-77845817462192622182014-06-07T16:19:00.002+02:002014-06-07T16:19:37.656+02:00UN ALTAR PER LA MARE de Ferdinando Camon<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Només llegint la introducció un s'adona que "Un altar per la mare" no és un llibre qualsevol. És un homenatge íntim i personal que Camon devia a la mare. Un intens i profund viatge on la tristesa i la melangia es conjuren amb les aromes subtils de la infantesa de l'autor. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Més enllà però, de la buidor de la pèrdua i dels múltiples pous que es divisen amb la mort de la mare, l'autor reflexiona entorn d'aquesta figura, com a figura clau del món rural. Com a entitat que articula i estructura una societat que lentament desapareix de la seva vida i del seu món.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"></span><br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Directe i punyent quan és Camon qui es desprèn de les paraules. Per necessitat, per digerir, per comprendre i, sobretot, per expiar la culpa. És però, suau i tendre quan és la tendresa qui es manifesta.</span> M'han encantat alguns passatges concrets en els que les paraules eren tan evocadores que podries imaginar-te perfectament les fotografies de l'àlbum familiar. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Un petit gran ritual. De nou, una joia de <a href="http://www.editorialminuscula.com/" target="_blank">Minúscula</a>. </span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYH741g_Ig0lZaEoYpagaGngnHYUhUrOmsqFUhAVUZ2dWtlm8CV7oTpvKPdJ8Jkp6WguMDCylA5eIcV0OWqEyIdstx9JVUaugzIKzkro1LGgDVNa1Gp8kiKJ2hpezSqQepsAMw0Ri9VeFE/s1600/un+altar+per+la+mare.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjYH741g_Ig0lZaEoYpagaGngnHYUhUrOmsqFUhAVUZ2dWtlm8CV7oTpvKPdJ8Jkp6WguMDCylA5eIcV0OWqEyIdstx9JVUaugzIKzkro1LGgDVNa1Gp8kiKJ2hpezSqQepsAMw0Ri9VeFE/s1600/un+altar+per+la+mare.jpg" height="320" width="231" /> </a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><i>"En
tota família de pagès la mare és el pal de paller. Si mor la mare, la
família es disgrega. Recuperar la mare de la mort vol dir recuperar la
família de la disgregació. Vol dir salvar-se. La història oficial
ensenya que la immortalitat pertany als poderosos, la civilització
camperola ensenya que el fort, el ric, el savi, l'artista no són figures
preeminents, perquè per damunt de tots hi ha el qui és bo. Una persona
bona, per bé que msierable, inculta, analfabeta, malparlada, mal
vestida, descala, que mai ningú nota ni fotografia, ni se l'escolta o li
dóna les gràcies, pot merèixer a immortalitat més que no pas
capitostos, banquers, polítics, aventurers. No és la força el que salva
la humanitat, ans aquella forma paticular d'amor que es diu bondat. Jo
no tinc cap mena de dubte que el personatge que descric aquí s'hagi
salvat, mereixi el record i estigui en la glòria. No sé pas quants
personatges de la gran història oficial, els ultrapotents, els
superguanyadors, els dominadors globals, s'han salvat i mereixen el
record. Potser cap."</i></span></span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10674579413019756404noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8825951297952315001.post-29565202824263087942014-05-20T16:28:00.000+02:002014-05-20T16:28:16.384+02:00L'ÚLTIM PATRIARCA de Najat El Hachmi<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">D'entrada, llegir llibres dels que s'ha parlat molt, sempre em fa mandra. I més, quan ja fa un cert temps de tot plegat. Però aquest cop m'he endut una agradable sorpresa. "L'últim patriarca" és la història d'en Mimoun Driouch, pare de qui ens explica els fets. Un personatge que es desplega al llarg del llibre amb múltiples cares i dimensions. El seu, és un viatge des dels orígens, des de la tradició i la família, fins a unes noves fronteres que, sense voler, fan trontollar els fonaments del que semblava inamovible. </span><br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">M'ha encantat l'agilitat del relat, escrit talment com si fos explicat a la vora del foc. Cada capítol deixa al lector amb ganes de més. Malgrat escenes dures, difícilment podies tancar el llibre com aquell qui res. He agraït molt, moltíssim, les dosis d'humor presents en determinants punts importants de la història, perquè no deixa de ser un reflex d'una realitat molt dura, i amb humor, tot passa millor. </span><br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> </span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigSXVm3AjaLN1jUMcWYWNtV8PbVdhnVI9uArYnkO3ZH7la3Zmbrtr_reJp_pGz7d8C2ZeeUFAIRqcKYECmUppw8zh2Euu6nv_-n4f6VYs9fWopHKfK4G7Ltwrn4wlqcVX8GmfMTmLLKwiq/s1600/L'%C3%BAltim+patriarca.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigSXVm3AjaLN1jUMcWYWNtV8PbVdhnVI9uArYnkO3ZH7la3Zmbrtr_reJp_pGz7d8C2ZeeUFAIRqcKYECmUppw8zh2Euu6nv_-n4f6VYs9fWopHKfK4G7Ltwrn4wlqcVX8GmfMTmLLKwiq/s1600/L'%C3%BAltim+patriarca.jpg" height="320" width="210" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> </span><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">"<i>Me'l podia imaginar devorat per uns gossos famolencs que li haurien obert el ventre i li haurien deixar els budells penjant per fora. O atropellat per un cotxe que no es va aturar mai i en aquella postura amb els braços i les cames malgirbats. Em van anar venint imatges de les pel·lícules de terror que llogàvem al videoclub de la cantonada. Hauria estat bé poder explicar un final així a tothom. I el vam trobar amb els budells per fora, pobre pare. Em vaig imaginar tornant al poble, demanant caritat perquè l'avi ja no tenia més terres per vendre's. Només allà vaig mirar a dins i vaig sentir que em faltarien tantes coses, que fet i fet de "supermana", no n'hi havia hagut mai cap en tota la història. La mare no parava de repetir ai, ai, aquest home, ai en quin embolic es deu haver ficat, ai, Déu meu, per què em castigues així? Déu meu, fes que torni sa i estalvi</i>."</span><br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> </span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10674579413019756404noreply@blogger.com4tag:blogger.com,1999:blog-8825951297952315001.post-5603286011881290432014-05-02T10:49:00.001+02:002014-05-20T18:51:39.511+02:00RETORN A KILLYBEGS de Sorj Chalandon<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">"Retorn a Killybegs" és sens dubte, un dels millors llibres dels últims temps. Així, pim-pam! I és que aquesta és la sensació que et persegueix pàgina a pàgina mentre el llegeixes, i això, és digne dels grans. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Chalandon aconsegueix amb un relat exquisit en primera persona, transportar-te a un temps difícil, els anys més crus del conflicte nordirlandès. És la història d'en Tyrone Meehan, un dels membres de l'estat major de l'IRA dels anys 70, i alhora, també, un traïdor. "Retorn a Killybegs" és la història d'una traïció. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Però l'autor, combina passat i present del protagonista per teixir un relat dur i hipnotitzant en el què la llibertat, l'odi, la venjança i la lleialtat es barregen creant un espectacle a voltes grotesc. Si, en molts punts l'horror et fa tapar la cara mentre el llegeixes, però has de seguir llegint, no pots deixar de llegir, perquè en el fons, saps que el que s'està coent està fet de veritats, i no pots mirar cap a una altra banda.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Acabar el llibre i sentir-te impulsat a buscar-ne més, a regirar biblioteques, a consultar premsa i a documentar-te sobre el conflicte i sobre el mateix autor. I trobes coses com aquesta: </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<iframe allowfullscreen='allowfullscreen' webkitallowfullscreen='webkitallowfullscreen' mozallowfullscreen='mozallowfullscreen' width='320' height='266' src='https://www.youtube.com/embed/T9SpvQ4SAP8?feature=player_embedded' frameborder='0'></iframe></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">I aquí és quan et sorprens al descobrir que Sorj Chalandon va ser traït per Denis Donaldson, membre de l'estat Major de l'IRA, membre de l'MI5 (Agència de contraespionatge britànica) i gran amic de Chalandon amb qui feia anys que col·laborava en la seva tasca periodística. Chalandon no va comprendre mai la seva traïció i l'any 2006 va plorar-ne la mort a trets sense haver tingut cap explicació. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Així, "Retorn a Killybegs" s'erigeix com la paraula del traïdor, on Chalandon dóna veu a Donaldson en el seu <i>alter ego</i> Tyrone Meehan, una veu necessària per comprendre i per guarir la ferida. Una obra mestra. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqeQDt8PnRt14f-HXn3mTvxybKoUq-ZVzVQopXLdu88LcVnynl7q-PQiDFf2Xq28uoKGpPLhELvygCG6uzpQwmRhiIGqTrQ9jwBEki_ztss8HfabxXg8Ffheqg1xmRlrtH3NpGG0HDWqmE/s1600/retorn+a+killybegs.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqeQDt8PnRt14f-HXn3mTvxybKoUq-ZVzVQopXLdu88LcVnynl7q-PQiDFf2Xq28uoKGpPLhELvygCG6uzpQwmRhiIGqTrQ9jwBEki_ztss8HfabxXg8Ffheqg1xmRlrtH3NpGG0HDWqmE/s1600/retorn+a+killybegs.jpg" /></a></div>
<i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> "Killybegs, dimecres, 27 de desembre de 2006</span></i><br />
<i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></i>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-¿Qui hi ha assegut al meu costat, en Joshe o el pare Joseph Byrne?</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-¿A qui vols veure, Tyrone?</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">He somrigut. </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-Ets tu qui volia parlar amb mi.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-Doncs seré el pare Byrne.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-Necessito un amic, no pas un capellà.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">En Joshe no ha respost. Havia canviat. Jo havia deixat una merla cantaire, un follet dels nostres boscos, amb la cara feta malbé per la calamarsa. I ara tenia al davant un monjo desnerit i malaltís en túnica negra. I jo encara m'he sentit més vell.</span></span><br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">(...)</span></span><br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-Tremoles, Tyrone. </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-Tinc set.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Ha mirat la volta. Un silenci.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-Jesús no hauria pogut fer res sense Judes. </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-¿M'ho dius a mi?</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-A tots dos. </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">L'he observat. Havia ajuntat les mans.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-¿Què vols?</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-He vingut a ajudar-te, Tyrone.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-¿Qui et diu que necessito ajuda?</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-Tu. Per això has vingut.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Ha mirat al darrera. Una noia resava a la vora de la porta. </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-¿Qui t'envia?</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Ha somrigut.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-El nen que eres. És ell qui m'envia. </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-Ja n'hi ha prou! Aquí només hi som tu i jo.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">En Joshe ha tancat els ulls. Sempre aquell somriure. Feia el mateix somriure quan érem petits. Sense enraonar, era la seva manera de dir que sabia més coses. </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-Dóna'm el teu perdó, Josehe, i acabem d'una punyetera vegada. </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Cara de sorpresa del monjo.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-M'has fet venir per això, oi, pare Byrne?</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-Tyrone! No sóc pas un repartidor d'absolucions.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-Ets un capellà. La teva feina és salvar la meva ànima, no pas la meva pell.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-Com has degut de patir, amic meu.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">S'ha agenollat. L'he imitat. Els genolls em feien mal.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-No vull continuar amb aquesta comèdia. Diga'm el que m'has de dir. </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Ha obert els ulls.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-Sempre he sabut que eres el més valent entre nosaltres. També el més lleial. </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Ara em mirava. </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-Nostre Senyor t'ha fet el do de la traïció per posar a prova la teva valentia i la teva lleialtat. </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">He mirat al meu davant. </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-Ja n'hi ha prou, t'he dit. </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-El teu país necessitava ser traït de la mateixa manera que tu necessitaves trair-lo.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-Joshe, collons! Prou!</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-Jesus va demanar a Judes Iscariot que abandonés el Sopar. ¿Te'n recordes? Li va dir: "El que has de fer, fes-ho com més aviat millor".</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">M'he aixecat.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-Me'n vaig, Joshe.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">M'ha posat una mà damunt del braç.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-De la mateixa manera de Crist necessitava a Judes Iscariot, el teu país et necessitava a tu.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Me n'he desempallegat amb un gest.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-El traït i el traïdor pateixen igual, Tyrone. Un pot estimar Irlanda fins a morir-ne o estimar-la fins a trair-la.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">L'he mirat. </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-¿Què t'empatolles?</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-Has traït per escurçar aquesta guerra, Tyrone. Perquè s'aturin els sofriments del teu país. </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Jo estava emprenyat. </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-¿Què en saps, tu, de la meva traïció? ¿Què en saps, pare Byrne? Has llegit els diaris, ¿oi?</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-Et conec.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-I un be negre! Tu no coneixes res! L'última vegada que em vas veure, collia torba i tenia quinze anys!</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">-Però tu tens quinze anys, Tyrone Meehan." </span><i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></i></span><br />
<div style="text-align: justify;">
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10674579413019756404noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8825951297952315001.post-31579138828890271072014-04-30T22:04:00.002+02:002014-04-30T22:04:43.696+02:00I QUE DIFÍCIL ÉS QUEDAR-SE NOMÉS AMB UN!<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Després d'una setmana d'espera, us presento el meu llibre de Sant Jordi!</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAGCT_q01J6XA2pPgKs00hww1L8UelAVBwyAtGZJFzTugJB3pWWl9yAyQHcEpKJuJr0knf_Wspm0Pw5KEPgv0zy4iI_fkB4dhAR4DC7SUv2Xzq4DHYYL42D_ReXiLiqu1Flc54VrpkNu0c/s1600/estimada+vida.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiAGCT_q01J6XA2pPgKs00hww1L8UelAVBwyAtGZJFzTugJB3pWWl9yAyQHcEpKJuJr0knf_Wspm0Pw5KEPgv0zy4iI_fkB4dhAR4DC7SUv2Xzq4DHYYL42D_ReXiLiqu1Flc54VrpkNu0c/s1600/estimada+vida.jpeg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Una mica d'entusiasme vermell intens! Finalment hi haura un Munro al prestatge esperant ser devorat. Així que, d'aquí a pocs dies, tindreu la crònica corresponent. Ara, així, sense més ni més i per atiar la polèmica, em mullaré: m'agrada la portada d'aquesta edició! </span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10674579413019756404noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8825951297952315001.post-6102002498257774202014-04-19T20:35:00.000+02:002014-04-19T20:35:07.408+02:00SANT JORDI 2014 (és el temps dels possibles) 3ª Part<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Això és un no parar! S'acosta el dia D i no podem perdre temps, hi ha massa llenya per cremar. Així que, ataquem amb més possibles, amb més salivera i amb tanta o més passió!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPz8eBWOr9mocUxmNt_t___8zPdAEJIdAX-hwSRon-QWcBanG4bNmFJqZvLbeu0g2oi9k7l8gZGSVAXICvYzChl4U3IB_2twfduGtQwT420gWq14sqpoxJUmoDxRvl2a2wn53TKFhHLOic/s1600/quan-els-coloms-van-desapareixer_sofi-oksanen_libro-OMAC328.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgPz8eBWOr9mocUxmNt_t___8zPdAEJIdAX-hwSRon-QWcBanG4bNmFJqZvLbeu0g2oi9k7l8gZGSVAXICvYzChl4U3IB_2twfduGtQwT420gWq14sqpoxJUmoDxRvl2a2wn53TKFhHLOic/s1600/quan-els-coloms-van-desapareixer_sofi-oksanen_libro-OMAC328.jpg" height="200" width="136" /></a><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Un imprescindible d'aquesta selecció és qualsevol llibre de l'obra de Sofi Oksanen. En aquest cas, ens quedem amb l'últim títol publicat, "Quan els coloms van desaparèixer", una història de dos amics en temps de guerra. Potser algun dia caldrà dedicar una entrada a "Purga", sens dubte, una obra magistral de la mateixa autora. </span></div>
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyG7Q-30Vt3KVy0EJd9r-cu5TcF2UxuPVIK0NCbNekTEk0pIwuYuTMBQ2t9enX3DWc4XYMz_jmi59CU1OcrXTfkmOa0nNCt9v5Z9x_d0QUBXbTcSwVvaZLChA0r6vhXcabrmsJnAFTwAhc/s1600/coberta+ANIMA.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyG7Q-30Vt3KVy0EJd9r-cu5TcF2UxuPVIK0NCbNekTEk0pIwuYuTMBQ2t9enX3DWc4XYMz_jmi59CU1OcrXTfkmOa0nNCt9v5Z9x_d0QUBXbTcSwVvaZLChA0r6vhXcabrmsJnAFTwAhc/s1600/coberta+ANIMA.jpg" height="200" width="135" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Aquí ens arrisquem una mica i es deixem endur per la passió. Wajdi Mouawad porta al límit el protagonista d'aquesta història, encegat per trobar l'assassí de la seva dona. I m'encanta el disseny d'aquesta col·lecció!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPJquHpQXstn1cuK-S1l6KIUq81fbygvw8U1wy26NpkR1xRYMv1y_h6osWhP3dgxCLZXvJhl0526CNVlyyrtyc0kwTOIu5Yc2zO6Ydp81P8IyI4fTyeo6rmvVpWVWSimaRvh8o07hyr7O8/s1600/llogaret.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjPJquHpQXstn1cuK-S1l6KIUq81fbygvw8U1wy26NpkR1xRYMv1y_h6osWhP3dgxCLZXvJhl0526CNVlyyrtyc0kwTOIu5Yc2zO6Ydp81P8IyI4fTyeo6rmvVpWVWSimaRvh8o07hyr7O8/s1600/llogaret.jpg" height="200" width="129" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> Amb Faulkner tinc un problema. Se'm va entravessar fa anys i l'he tingut aparcat tot aquest temps. Però crec que no em puc permetre obviar-lo durant més temps, crec que ha arribat l'hora de reconciliar-m'hi, i Edicions 1984 em dóna l'oportunitat de fer-ho amb una reedició d'un dels seus clàssics, "El llogaret". I com m'agrada Edicions 1984!!</span><br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span>
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span>
<br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Bé, bé, ja en són tres més... Ara a reposar les idees i a seguir badant, que segur que hi haurà temps per més. </span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10674579413019756404noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8825951297952315001.post-11706856896723062642014-04-15T20:57:00.001+02:002014-04-15T20:57:48.650+02:00SANT JORDI 2014 (és el temps dels possibles) 2ª Part<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Doncs seguim el periple per arribar al Sant Jordi amb un recull de llibres especials, allunyats de la novel·la i propers a mons personals i íntims, i que, precisament per això, poden ser un perfecte llibre de Sant Jordi. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUEniIhxCvvJ92oGn2zWfpQ-Oe4fq7TLJY7PVvJD1DdtueSXUtLz-xsM7j_iUKZv62l3lqrn7-oka9yFy1cfmCc2-_W18GJw4hn_e9T0kwuf91_efartkkmf0IIledLGsPmB3UH2pBD3z6/s1600/tejiendo-suenos-9.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjUEniIhxCvvJ92oGn2zWfpQ-Oe4fq7TLJY7PVvJD1DdtueSXUtLz-xsM7j_iUKZv62l3lqrn7-oka9yFy1cfmCc2-_W18GJw4hn_e9T0kwuf91_efartkkmf0IIledLGsPmB3UH2pBD3z6/s1600/tejiendo-suenos-9.jpg" height="200" width="138" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Un viatge a la infància d'una de les artistes més polifacètiques dels nostres temps. Des de la música, passant per la pintura, la fotografia i la literatura, Patti Smith presenta aquest llibre com una mirada alegre i poètica als seus anys d'infantesa. Tot un caramel!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5QeOdkRWA1l2Bk918UErqxBDDwd652A0OXFSIuOcr8lCEdIf16OCYiHVXrcWPpH5wMW_-dEmsKzCVFu0joa2ET6Rn6CAq7-ldsMhdB3dNnEoxH9m4lub6FthIlYFbQQxHwEgkQ_u-0NUb/s1600/Batec+de+paraules.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh5QeOdkRWA1l2Bk918UErqxBDDwd652A0OXFSIuOcr8lCEdIf16OCYiHVXrcWPpH5wMW_-dEmsKzCVFu0joa2ET6Rn6CAq7-ldsMhdB3dNnEoxH9m4lub6FthIlYFbQQxHwEgkQ_u-0NUb/s1600/Batec+de+paraules.jpg" height="200" width="135" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">No podia obviar la poesia d'aquest camí, i Joana Raspall és, aquest any més que mai, l'opció perfecta per enfonsar-se un cop més en l'estètica de les paraules i els sentiments. I perquè no dir-ho, aquest recull té una portada Espectacular, amb majúscules. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0yqxWZt9YeM5IZfSavRqkux2gQ2NuozXN8q1nAzo5N7mwOUmKFbhN-Y36iNIOhQh65n3Bj-FIAcZKky7aQZcO7nUU7sJvF16S_K9xN5QdYFiOTG5_ICr158PvTWayHNfZmsB1JzuVvQJt/s1600/soc+un+artista.jpeg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0yqxWZt9YeM5IZfSavRqkux2gQ2NuozXN8q1nAzo5N7mwOUmKFbhN-Y36iNIOhQh65n3Bj-FIAcZKky7aQZcO7nUU7sJvF16S_K9xN5QdYFiOTG5_ICr158PvTWayHNfZmsB1JzuVvQJt/s1600/soc+un+artista.jpeg" height="200" width="157" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">I en aquesta extranya relació, un llibre tan inesperat com imprescindible. Un àlbum il·lustrat de Marta Altés (que gran!) exquisit, que reivindica la llibertat i la generositat com a únics valors per sumar. Una joia de la literatura infantil que difícilment podré resistir-me a comprar!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Així, tal qual, una barreja ben estrambòtica, però que forma part del camí dels possibles, així que, esperant per la següent entrega, a gaudir de la dolçor que desprenen tots tres!</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10674579413019756404noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8825951297952315001.post-14637870451861709332014-04-04T16:19:00.001+02:002014-04-04T16:19:59.023+02:00SANT JORDI 2014 (És el temps dels possibles) <div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Comencen aquells dies en què les llibreries creixen i els llibres ocupen espais inesperats (Fins i tot al supermercat trobaràs best-sellers). M'encanta la olor dels carrers aquests dies! Així que he pensat, que per anar caldejant l'ambient, aniré penjant "possibles" de Sant Jordi, del Meu Sant Jordi vaja. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">El primer dels possibles és "<b>L'última nit</b>" de <b>John Salter</b>, un recull de 10 històries que, diuen, són profundament intenses i emotives. Salter és un dels grans, i el tinc pendent. Així que, aquest Sant Jordi pot ser una bona oportunitat. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo_bue1OjA5_R-Auxr7fqQY6txpluapsBVsOw7j6gB9m1eK_cVabTBfRep0bnF87k5vaDUwpaO5B3ipolqcO6tUZau0ixfYErzUGbmDfevvycFKyy3k98Q-6zhmSN1dsJX6mDQ9lBieVQQ/s1600/ultima_nit_salter.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgo_bue1OjA5_R-Auxr7fqQY6txpluapsBVsOw7j6gB9m1eK_cVabTBfRep0bnF87k5vaDUwpaO5B3ipolqcO6tUZau0ixfYErzUGbmDfevvycFKyy3k98Q-6zhmSN1dsJX6mDQ9lBieVQQ/s1600/ultima_nit_salter.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Aquest ha estat l'any, entre d'altres, d'<b>Alice Munro</b>, així que, parlant de contes, qualsevol dels seus reculls editats, i reeditats, són possibles d'aquest Sant Jordi. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcVBdMCGORSp2iH_Ewh6DY9IpwvTHggPwWn3Eus3HdfX_2Z_cTi-IkqV4brSUkVEbgtk4K3mX1hXNlAwBdSjs_0iA4ZagOwdXZG86XEOF1Qu_fzRLSWlTibbz-CH4H9WTSG9rk2bl7kod2/s1600/estimada+vida.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgcVBdMCGORSp2iH_Ewh6DY9IpwvTHggPwWn3Eus3HdfX_2Z_cTi-IkqV4brSUkVEbgtk4K3mX1hXNlAwBdSjs_0iA4ZagOwdXZG86XEOF1Qu_fzRLSWlTibbz-CH4H9WTSG9rk2bl7kod2/s1600/estimada+vida.jpeg" height="200" width="141" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0I5Ahk3V1nxhDjuB5WSliROWodc-rGNF2G2zECfgWQ8JdGnjdYaeUMkHPiHIVojh6UWGVLVcDoY3tgQVXhsaPe1g059nvhazVDDS6VN24asUm8Ve5UV-ZvQ83mldVBGDpfhkFJFkq3Oyq/s1600/Odi_amistat_festeig_amor_matrimoni-Munro_Alice-9788473291583.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj0I5Ahk3V1nxhDjuB5WSliROWodc-rGNF2G2zECfgWQ8JdGnjdYaeUMkHPiHIVojh6UWGVLVcDoY3tgQVXhsaPe1g059nvhazVDDS6VN24asUm8Ve5UV-ZvQ83mldVBGDpfhkFJFkq3Oyq/s1600/Odi_amistat_festeig_amor_matrimoni-Munro_Alice-9788473291583.jpg" height="200" width="137" /></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMZfcMwkqp6v-zZbaMtaIGiEScxqNJeGNZCOjvq452i0gsI6aFcl3tyij-CAA-DaoJGJe0JMi5NRcRrSLTDrEviiRjL_TxGKjcQsX5lB1A5Tf_gVRQ_-l3ezGC-gepjVZyF0J5ijxwxLHZ/s1600/massa+felicitat.jpeg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMZfcMwkqp6v-zZbaMtaIGiEScxqNJeGNZCOjvq452i0gsI6aFcl3tyij-CAA-DaoJGJe0JMi5NRcRrSLTDrEviiRjL_TxGKjcQsX5lB1A5Tf_gVRQ_-l3ezGC-gepjVZyF0J5ijxwxLHZ/s1600/massa+felicitat.jpeg" height="200" width="141" /></a></div>
<br />
<br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">I m'aguantaré les ganes de seguir delectant-me amb el plaer d'imaginar llegir qualsevol d'aquests tresors. N'hi haurà més!</span><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10674579413019756404noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8825951297952315001.post-6441846065731956682014-03-21T12:12:00.000+01:002014-03-21T12:13:11.332+01:00DIA MUNDIAL DE LA POESIA<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">I entremig d'una pausa sanadora, necessito obrir un ull i compartir amb tots vosaltres uns dels versos que sempre m'acompanyen. Avui, que és el dia que han escollit per parlar de poesia en majúscules. Tot si val per escampar-la arreu. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<i><br /></i></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><i>Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,<br />
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,<br />
i podré sense peus anar vers tu<br />
i sense boca podré encara conjurar-te.<br />
Lleva’m els braços i t’agafaré<br />
amb el meu cor com si fos una mà;<br />
para’m el cor, bategarà el cervell;<br />
i si al meu cervell tu cales foc,<br />
llavors et portaré en la meva sang.</i></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><i> </i></span></span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><i> R.M.Rilke </i></span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10674579413019756404noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8825951297952315001.post-1073733760381769842014-02-27T16:04:00.000+01:002014-02-27T16:04:03.293+01:00Perquè la il·lusió mou muntanyes!<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;">Aquest cop us vull parlar d'un llibre que encara no "existeix". I ho escric entre cometes perquè si que existeix però encara no està editat com a tal. Precisament perquè s'editi, cal que la idea d'aquest projecte arribi al màxim de persones possible. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;">La idea gira entorn d'unes cartes d'amor encadenades</span>. Però d'amor, n'hi ha de moltes menes, o potser un de molt gros i ample on tot hi té cabuda. Totes aquestes facetes són les que la Dolors Puig-Alsina, autora del projecte, explora en aquestes cartes, però d'això ja en parlarem quan us pugui presentar el llibre. Ara per ara, aquí teniu la web del projecte de micromecenatge que ha iniciat per tal d'editar el llibre: <a href="http://www.realitzaelteullibre.com/projectes_4/cartes-d_amor-encadenades_-dolors-puig-alsina/default.asp">http://www.realitzaelteullibre.com/projectes_4/cartes-d_amor-encadenades_-dolors-puig-alsina/default.asp</a></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Des d'aquí, us convido, no tan sols a llegir aquelles que ja estan publicades al bloc de l'autora (<a href="http://www.contescruixents.cat/">www.contescruixents.cat</a>), sinó a difondre aquest projecte compartint-lo als vostres blocs, facebooks, twitters i altres ginys semblants, alhora que ho expliqueu als vostres familiars i amics. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrU2v5gQRpEFLAXs2uz8T57gKzSQVg-AN0n7sVxr9WSxFa46asgQYYYqTOGro5q8SmfcplcV3q3fONPVRdIXbhmL6nHXOrdiPyr72Xo5kwL6YFPXa8Ur1dPEZCFOaiSsSNAPLLXpH3PQlz/s1600/Cartes_Foto_portada_273.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgrU2v5gQRpEFLAXs2uz8T57gKzSQVg-AN0n7sVxr9WSxFa46asgQYYYqTOGro5q8SmfcplcV3q3fONPVRdIXbhmL6nHXOrdiPyr72Xo5kwL6YFPXa8Ur1dPEZCFOaiSsSNAPLLXpH3PQlz/s1600/Cartes_Foto_portada_273.JPG" height="169" width="320" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10674579413019756404noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8825951297952315001.post-53464633544028191062014-02-18T15:42:00.004+01:002014-02-18T15:42:58.842+01:00L'ALTRA de Marta Rojals<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Aquest llibre, ja quan va sortir em va fer venir salivera... pinta bé!</span> <span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">I realment les expectatives s'han vist superades </span></span><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">amb escreix.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">És la història de l'Anna. I és, aparentment, una història ben normal. Vida de parella, conflictes familiars, dilemes laborals, i el que marca la diferència: un remolí interior de pensaments i sentiments exposats pel gaudi del lector. És, realment, un personatge deliciosament treballat. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Una escriptura brillant: refinada i sense escrúpols. Perquè el llibre és així d'ambivalent. D'una banda, entra suau i dolçament dins el lector atrapant-lo, segurament, amb poques resistències. De l'altra, et planta davant dels nassos tot allò que puguis esperar i desesperar sense miraments. I això és el que m'agrada. Perquè dins d'una escriptura senzilla hi ha encriptats mil matisos que converteixen cada pàgina en un laberint per tots els sentits. I això és un altre valor afegit de la novel·la: t'atrapa amb tots els sentits. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Els detalls hi tenen un paper molt important. Petits tresors que omplen la novel·la d'imatges i fotografies fàcilment reconeixibles. Diàlegs críptics que es barregen dins d'un discurs aparentment ordenat, que t'obliguen a una lectura atenta. És, sens dubte, una gran alenada d'aire fresc dins del panorama català, i des de ja, tinc ganes de més! </span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><i><span style="font-size: small;"> </span></i></span><br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG8f-FCAizruS4a_MN-bBOdyD0Z1JR74ZgBRCNii1NFClN-XSmEw2x1ySqJSiSWQKtlQWo6BSREkUGcsuba0zOjjsiI80wOYVx7LkLH5RK8ngnbxoIgdgPNIPxZDT3V71n9zcD-vGEYXby/s1600/marta+rojals+l%27altra.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgG8f-FCAizruS4a_MN-bBOdyD0Z1JR74ZgBRCNii1NFClN-XSmEw2x1ySqJSiSWQKtlQWo6BSREkUGcsuba0zOjjsiI80wOYVx7LkLH5RK8ngnbxoIgdgPNIPxZDT3V71n9zcD-vGEYXby/s1600/marta+rojals+l'altra.jpg" height="320" width="210" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><i><span style="font-size: small;">"Des del final del Bord, s'ha cregut mereixedora de cada dolor que ha hagut d'oblidar a la vida. Però quan aconseguia oblidar-ne un, li'n venia un altre com caigut del cel. El nou dolor queia sobre una muntanya de dolor antic, i aleshores ella enterrava l'últim a palades, procurant no mirar. A continuació, ja sabia què havia de fer: treballar, riure una gràcia del Nel, posar el rentaplats, netejar el lavabo, anar a comprar. No ha sigut. No ha passat. Per sort, els dies se succeeixen sense pausa, i el pas del temps s'escurça amb el temps. L'Anna pensa en la sortida de les dents de llet: d'adults, se'ns faria una agonia. Pel principi invers, l'acumulació de dolors, viscuda dins d'una percepció temporal d'infant, se'ns faria insuportable. El temps minvant dels adults, per l'Anna, és una altra adaptació. La que fa llevar-se els vells un altre matí i dir ja tornem a ser a Nadal, ja tornem a ser a Pasqua, i arrossegar el cos adolorit a fer el primer riu malgrat l'emfisema, la columna, el maluc. Malgrat portar al currículum trenta o quaranta enterraments. Potser la seva mare ho havia descobert: com més estret es fa el temps, més temps passa pel mateix forat." </span></i> </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10674579413019756404noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8825951297952315001.post-88291363878524745292014-02-03T16:13:00.000+01:002014-02-03T16:13:13.396+01:00EL PELEGRINATGE INSÒLIT DE HAROLD FRY de Rachel Joyce<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdNGZx64hIfmtsBykLm7eILg7PEPxjBHViDMPCy3rM-8L6LevBohsL1T5LQZItPavmZySZM0x1avDc-F6DQ2FcVtZnKErUJw6m5hP1Y77M7XZbBR4XPuMy0p_dd8Jn8beVhsdmlepQMGs3/s1600/el-pelegrinatge-insolit-de-harold-fry.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhdNGZx64hIfmtsBykLm7eILg7PEPxjBHViDMPCy3rM-8L6LevBohsL1T5LQZItPavmZySZM0x1avDc-F6DQ2FcVtZnKErUJw6m5hP1Y77M7XZbBR4XPuMy0p_dd8Jn8beVhsdmlepQMGs3/s1600/el-pelegrinatge-insolit-de-harold-fry.jpg" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"> </span><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><i>"Hi
havia tantes coses davant seu, tanta vida, i tothom enfeinat amb les
tasques diàries d'anar tirant, patir i lluitar; gent que no sabia que
estava assegut allà dalt, contemplant-los. Novament va sentir d'una
manera profunda que estava tan dins com fora del que veia; hi estava
connectat i, alhora, passava per fora. En Harold va començar a entendre
que aquella també era la realitat del viatge a peu. Ell formava part de
les coses i, alhora, n'estava fora." </i></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><i> </i></span></span><br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"> "<i>El pelegrinatge insòlit de Harold Fry</i></span>" <span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">és una bonica història que comença quan en Harold rep una carta de la Queenie, una antiga companya de feina amb qui té un assumpte pendent. Ara, una malaltia sembla apropar-la a la mort i decideix despedir-se per carta d'ell. En Harold redacta una carta de resposta, però sembla que arribar fins a la bústia i llençar-la no és suficient. Així que, sense mirar enrere, comença a caminar per anar a trobar la Queenie Hennessy iniciant un viatge de més de 800 quilòmetres. Mentrestant, la Maureen, la seva dona, esperarà a casa seva. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"> </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">No és tan sols un viatge de sud a nord de la
Gran Bretanya, sinó que és un viatge al passat i present de totes
aquelles ombres que durant anys s'amaguen darrera les aparences. Tot
plegat molt ben escrit i amb uns finals de capítol dels que m'agraden,
aquells que punxen, que t'obliguen a seguir llegint, sigui l'hora que
sigui. </span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"> </span></span></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">La riquesa psicològica dels personatges fa que en Harold, la Maureen i la Queenie Hennessy seguin a taula per sopar més d'un vespre (tot un plaer, per cert). Aquesta
tríada de personatges omplen de vida una història sorprenent i que
enganxa molt, moltíssim. Perquè és, al cap i a la fi, una història d'amor, una recerca de l'amor. I el lector no quedarà decebut si sap trobar dins seu el ressò de les mancances i els anhels que curosament descriu Joyce. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">"<i>Caminava amb pas tan segur que era com si tota la seva vida hagués estat esperant per aixecar-se de la cadira</i>"</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"> </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10674579413019756404noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8825951297952315001.post-16209242585877098532014-01-22T16:06:00.000+01:002014-01-22T16:06:10.549+01:00LA GERMANDAT DEL RAÏM de John Fante<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Ostres tu, en Fante!</span> <span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">"<i>La germandat del raïm</i>" és una delícia! Àcida, però una delícia. Amb tots els ingredients propis de la literatura americana del segle XX, narra la història d'un pare i un fill que, després d'una vida de decepcions mutues, buscaran el perdó i la comprensió l'un en l'altre. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><br /></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Els personatges, una família italiana emigrada als Estats Units, s'arrosseguen pàgina a pàgina amb tots els vicis i amb tots els retrets a flor de pell i, malgrat tot, és un llibre molt emocionant. A més a més, té petites sorpreses (que no revelaré ara i aquí per no espatllar la lectura a ningú) que fan del text una suma perfecte.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">És un llibre d'emocions crues, diàlegs punyents i grans dosis d'alcohol. I agrair-li a Fante que ho amaneixi amb un humor sarcàstic que et permet somriure, malgrat les circumstàncies. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOQhVN4J87FEfEffA_0vEO84AmYFZOW1hWxTqN0OPYZfyxegMRi4KEBvmK98GmnHjNNRVqsyloUIM6h-N_cFpz9It-LKlP8cR4z45GrKL1hq5kBFyz1HBnB3Thloy_lt58zRI7rUL-Og-L/s1600/la+germandat+del+ra%C3%AFm.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOQhVN4J87FEfEffA_0vEO84AmYFZOW1hWxTqN0OPYZfyxegMRi4KEBvmK98GmnHjNNRVqsyloUIM6h-N_cFpz9It-LKlP8cR4z45GrKL1hq5kBFyz1HBnB3Thloy_lt58zRI7rUL-Og-L/s1600/la+germandat+del+ra%C3%AFm.jpg" height="320" width="207" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"> <i>"Estava fart del billar, del pòquer i de fer el poca-solta amb unes cerveses, de conduir amb altra gent, de passejar per les hores solitàries i grapejar faldilles i mitges matusserament, de grapejar en va. Les dones estaven bé però eren exigents, és fàcil fer mal als dinou: penses que les dones són dolces i submises i descobreixes que són fures; et refugies en les putes perquè són menys falses i, si tens sort, aprens a llegir.</i></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><i>El meu vell, el fill de puta, arribava a casa tentinejant, amb fortor de vi, i em cridava que apagués el llum, que anés a dormir, que què collons em passava, que els llibres eren una droga i la meva addicció alarmant i que ja gairebé no em reconeixia com a fill seu. Troba una feina, m'exigia, i fes alguna cosa amb la teva vida. Tenia raó. La devia tenir. Tothom hi estava d'acord. Fins i tot els paios de la sala de billar se'n van adonar. Ja no podiem comunicar-nos com abans." </i></span> </div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10674579413019756404noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8825951297952315001.post-15830108138007813952014-01-08T16:15:00.000+01:002014-01-14T20:06:10.058+01:00LA GRAN MARXA d'E.L. Doctorow<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">"<i>La gran marxa</i>" és una novel·la que explica uns fets ocorreguts durant la guerra de secessió americana. El general William Sherman encapçala una comitiva de més de 60.000</span> <span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">soldats que avançarà cap a l'est travessant Geòrgia i fins arribar a les Carolines, lluitant contra les forces confederades. La gran marxa saqueja i crema les plantacions del sud, crema i destrossa les infraestructures, mentre recull un degoteig constant de població negra alliberada, de refugiats blancs, i altre gent que s'afegeix a una comitiva que acaba representant tot un país a la deriva.</span><br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Doctorow s'endinsa en cada un dels personatges que conformen la marxa: blancs o negres, homes o dones, lliures o captius. En tots cerca allò que els humanitza davant del lector, allò que permet que la compassió aparegui i et plantegi dilemes morals prou profunds com per plantejar-te que, potser, et trobes davant d'un gran llibre, d'una gran història. </span></span><br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">No és una novel·la històrica on trobar un relat fidel d'allò que va ser, sinó que és una mirada profunda cap a la intimitat d'una guerra, cap a tot allò que no es mostra davant les càmeres i que converteix cada personatge en l'heroi i el malvat alhora. </span></span><br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Doctorow és un dels grans i aconsegueix transformar una barbàrie en una gran història d'amor i humanitat. És sens dubte, una de les seves novel·les més brillantment construïdes i inspiradores.</span></span><br />
<br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9IgvDBoeZ_jeAJQiz5NrScpjCYlacGUw6qkU4vlRc6VT7ssiE8QhL5NLv2UlTBHfWM6CbafxXEUVyiWX9n8PeZUcf9Z8beb87i8tTSXoE57gq30htk_UuWD6jD5ugojFeTKYXthaQdRyA/s1600/20100122-la+gran+marxa1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh9IgvDBoeZ_jeAJQiz5NrScpjCYlacGUw6qkU4vlRc6VT7ssiE8QhL5NLv2UlTBHfWM6CbafxXEUVyiWX9n8PeZUcf9Z8beb87i8tTSXoE57gq30htk_UuWD6jD5ugojFeTKYXthaQdRyA/s1600/20100122-la+gran+marxa1.jpg" /></a></div>
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><i>"Mattie es va sentir abatuda de veure la casa tan buida. El sol brillava per les finestres nues i il·luminava el trespol com si la vida hagués fet marxa enrere i ella tornés a ser una núvia en una mansió acabada de fer i sense mobles, i amb un marit que li feia un cert respecte i li doblava l'edat. Es va preguntar com és que en John sabia que la guerra els tocaria de ple. De fet, ell no ho sabia pas, però era un home a qui l'èxit semblava donar motius per creure's més llest que la majoria de la gent. Era un home que imposava, amb aquell pit ample i el caparrot de pèl blanc rebel. No discuteixis amb mi, Mattie. Han perdut vint o trenta mil homes per prendre aquella ciutat. Això es paga car. Si tu fossis un general, amb un boig de president, ¿et quedaries aquí, de braços plegats? ¿On aniries? ¿A Augusta? ¿A Mason? ¿I per on passarà, si no és per aquests turons? I no esperis que, això que anomenen exèrcit rebel, hi pugui fer res. Però, si m'equivoco, Déu ho vulgui, digues, ¿què hi perdré?"</i> </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10674579413019756404noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8825951297952315001.post-83589415879797949582013-12-27T20:28:00.001+01:002013-12-27T20:28:52.236+01:00L'ILLA de Giani Stuparich<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">O de mirar la mort als ulls. </span></span><br />
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Stuparich presenta amb aquest relat breu de poc més de cent pàgines una experiència commovedora entre pare i fill. Un relat sobre la vida, la mort, la malaltia, i sobretot l'amor. Pare i fill decideixen retrobar-se en l'espai que havien compartit en un passat comú, l'illa. Espai que encarna els bells records de joventut i de llibertat i que, ara, és l'escenari d'un viatge intens cap a la necessitat humana d'expressar i compartir els sentiments que ens uneixen.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">A punts aclaparadora, m'ha fet pensar en molts moments en una de les obres més celebrades de Caspar David Friedrich: "Monjo davant del mar" on de forma alternativa tan el pare com el fill poden identificar-se amb aquest personatge solitari que observa la immensitat davant seu.</span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyLyx0EeUb9_2v32jiajmFqeBuuyLTpZEe54t7YWph4bCdnLURxZpC0NBA5FHnxyHofNnRNuYATxCl3EI_wCSYNRvUV46NgZ0kCjoXB1Jh9LrDXIo4T8KmvaP1Ytjw3IweaTQo838n2ql9/s1600/Caspar_David_Friedrich_029.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="206" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiyLyx0EeUb9_2v32jiajmFqeBuuyLTpZEe54t7YWph4bCdnLURxZpC0NBA5FHnxyHofNnRNuYATxCl3EI_wCSYNRvUV46NgZ0kCjoXB1Jh9LrDXIo4T8KmvaP1Ytjw3IweaTQo838n2ql9/s320/Caspar_David_Friedrich_029.jpg" width="320" /></a></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></span></div>
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> És, sens dubte, una grata sorpresa i una obra molt recomanable. Una petita joia de l'editorial <a href="http://www.editorialminuscula.com/" target="_blank">Minúscula</a>, d'una de les col·leccions més encertades, <a href="http://www.editorialminuscula.com/frameset.html" target="_blank">Microclimes</a>. </span></span><br />
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNYCZf2J71ZD1lR19nRkFdjUV82RlerQYbudEqsDaww69BM5z01s1cup3_eIKH86gDaEkCb_sgQrgb2h8lJamA870R2g0FSIfPcBYDLC1n7lYfgJXh5UPSsN5hxz2KfO7ZqgRDZnRLPK2w/s1600/illa_stuparich.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjNYCZf2J71ZD1lR19nRkFdjUV82RlerQYbudEqsDaww69BM5z01s1cup3_eIKH86gDaEkCb_sgQrgb2h8lJamA870R2g0FSIfPcBYDLC1n7lYfgJXh5UPSsN5hxz2KfO7ZqgRDZnRLPK2w/s320/illa_stuparich.jpg" width="205" /></a><i><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> </span></span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">"Va sentir una esgarrifança a l'esquena i, tot i ofegar-se de calor, la suor se li va refredar a la cintura i al front. Els mosquits el continuaven empipant amb el seu brunzit insistent. Evitaven les seves plantofades impacients i es rabejaven posant-se-li, enganxosos, a totes les parts indefenses de la cara.</span></span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">L'aigua del port centellejava, negra, quieta, gairebé sinistra. Del jardinet n'arribava un tuf de plantes sufocades. A sota un cop abaixades les persianes del bar, ja no se sentia cap soroll de vida. </span></span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Li va fer l'efecte que l'illa estava abandonada enmig d'una immensitat infranquejable. Per primera vegada va tenir l'estranya i angoixosa sensació d'estar en una solitud exclosa del comerç humà.</span></span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Va parar l'orella. El seu pare tossia: una tos obstinada, tancada, que li ressonava al cor. Igual que la nit anterior, clarejava quan es va poder adormir."</span></span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> </span></span></i></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10674579413019756404noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8825951297952315001.post-82181380119431805202013-12-19T21:19:00.000+01:002013-12-19T21:19:30.501+01:00QUAN VAIG DEIXAR DE SER NATURA LLEUGERA d'Anna Altisén<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">"<i>Quan vaig deixar de ser natura lleugera</i>" és un relat en primera persona de la vivència personal de l'autora amb una malaltia mental. És el que ella mateixa anomena una "autopatografia". I és que és la malaltia mental, a la que ella es refereix com a melancolia, la que vertebra un text esplèndidament escrit i que aprofundeix en un dels tabús més vius de la cultura en què vivim com són les malalties mentals. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Anna Altisén explica les seves crisis, els seus ingressos hospitalaris, les seves eufòries i les seves patacades d'es d'una voluntat clara, i que ella mateixa fa explícita en més d'un punt de l'obra: de buidar-se'n, de deixar anar llastre per poder seguir endavant amb una nova esperança, per la qual també hi ha espai al llibre. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><br /></span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Una història que sorprèn i que et converteix en còmplice necessari de l'ascens a la superfície des de les profunditats de la <i>bogeria</i>. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmT0pkFCtpv2gQ7uaiaewsSZPVV6MYDE5Q58hMOvtQijhBvQeq50ba-PJG9Pgh20DMbGbvgANHjZTc7bQGNvRX7D08JAo74A5Ypw56-gxSyC_wvlHdLVEbCS-lGAZWR5SgDs-hCAdRz_2n/s1600/00106522011763____1__1000x1000.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjmT0pkFCtpv2gQ7uaiaewsSZPVV6MYDE5Q58hMOvtQijhBvQeq50ba-PJG9Pgh20DMbGbvgANHjZTc7bQGNvRX7D08JAo74A5Ypw56-gxSyC_wvlHdLVEbCS-lGAZWR5SgDs-hCAdRz_2n/s320/00106522011763____1__1000x1000.jpg" width="320" /></a><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiwxMDo3GQLMUm-sA8D3nq5tKutLPQpb-mDE13Ehzn3ENFtBheKk0Bth1JsajxRTViVGN44viwhTBdbchyphenhyphenLSFDnY0L1cUszoYpWKtpiKnukryuD6-dOrqki-tn2HDLI703szNyzC_mX4y1C/s1600/%25C3%25ADndice.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"></a><i><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> </span></span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-size: small;"><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">"És com si el diagnòstic de la malaltia hagués obert un parèntesi i jo m'entestés a dir que la meva vida no continuarà fins que el parèntesi es tanqui, quan en realitat la vida dins el parèntesi és una vida que suma. I el que vingui després, si és que un dia per fi trobo l'equilibri emocional, no s'edificarà a partir de la persona que era abans de posar-me malalta sinó de la persona en qui m'hauré transformat durant tots aquests anys de letargia. Potser no em tocarà mai més viure la vida com una cursa. Potser m'hauré de conformar a desxifrar quin cercle sembla que avanci en el meu dia a dia, si és que n'avança algun. I qui sap, potser tot plegat és millor per mi.</span></span> "</i></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10674579413019756404noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8825951297952315001.post-48985876167399966392013-12-11T16:03:00.000+01:002013-12-11T16:03:14.743+01:00DELS BONS MOMENTS<div style="text-align: justify;">
Ja hi torno a ser. En aquell punt en que res del que et va a parar a les mans t'atrau prou com per deixar't-hi caure sense reticències. Aquella sensació de llegir des de la superfície tan desagradable perquè ja et fa intuïr que allò no va per bon camí i que, difícilment, canviarà. Perquè, desenganyem-nos, si un llibre no t'enganxa de bon començament, és força probable que ja no ho faci més endavant sense una gran dosi d'esforç, que, a part, no sempre està disponible. A més a més, hi ha una dificultat afegida, i és que sóc hereva de la vella escola del "no pot quedar res al plat", o sigui, has de seguir llegint encara que no t'agradi. </div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
Així que avui, m'he decidit: NO, no cal seguir empassant, no cal seguir llegint. No existeixen els bons llibres o els mals llibres. Existeixen els bons moments i els mals moments, així que, deixem espai a les oportunitats i seguim buscant, perquè arribarà. Sempre arriba.<br />
</div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10674579413019756404noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8825951297952315001.post-10073978939984830412013-12-03T10:34:00.000+01:002013-12-03T10:34:03.645+01:00LA SOLITUD DELS NOMBRES PRIMERS de Paolo Giordano<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;">"<i>La solitud dels nombres primers</i>" és un llibres sorprenent. Ni el títol, ni la portada, ni tan sols la contraportada, t'adverteixen prou del que hi ha dins. Hi dic prou perquè és d'aquells llibres que es pot tornar rebel amb qui no l'ha escollit al 100%. Malgrat haver estat durant molt temps un "best-seller", és d'aquests llibr</span><span style="font-size: small;">es que, o t'encanta, o el detestes, i això, no és habitual en llibres tan exitosos a nivell de ventes. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;">Giordano presenta en aquesta història dos adolescents que viuen les seves solituds en companyia. Són personatges perfectament traçats, profunds, i psicològicament molt interessants i suculents. És precisament per això, que ell llibre encomana una grisor malenconiosa que, en alguns moments, t'esperona a sacsejar el llibre com faries amb qualsevol amic de confiança quan veus que l'està cagant... Però com a la vida mateixa, Giordano deixa que tan l'Alice com en Mattia cometin els seus propis errors, malgrat el lector maldi per redreçar-ho. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;">Per mi, un molt bon llibre, escrit impecablement i que, si t'enganxa, es llegeix en una tarda. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm8czE4idRltMx8dQYB4TLXUao_gVYJ_vNqtw1co49BO2hRtcjBfOoWYj2sTvehwItEiFBMKEIVgZywTeCUbblpiqh9G67Qm9xJ_VglG3vRNfjAfW41X9u1HLv6EN-B9HvH0VDoqExZEwY/s1600/f2d15758044e.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjm8czE4idRltMx8dQYB4TLXUao_gVYJ_vNqtw1co49BO2hRtcjBfOoWYj2sTvehwItEiFBMKEIVgZywTeCUbblpiqh9G67Qm9xJ_VglG3vRNfjAfW41X9u1HLv6EN-B9HvH0VDoqExZEwY/s320/f2d15758044e.jpg" width="210" /></a></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><span style="font-size: small;">"</span>En Mattia ho feia expressament, de ser tan silenciós sempre que es movia. Sabia que el desordre del món no parava d'augmentar, que el soroll de fons creixerà fins a cobrir tots els senyals coherents, però estava convençut que mesurant atentament tots els seus gestos no seria tan culpable d'aquesta lenta decadència.</span></i></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Havia après a posar primer la punta del peu i després el taló, amb el pes desplaçat cap a la part externa de la planta, per minimitzar la superfície de contacte amb el terra. Havia polit aquesta tècnica feia anys, quan de nits s'aixecava i escorcollava d'amagat tota la casa, perquè tenia la pell de les mans tan eixuta que l'única manera d'adonar-se que aquelles extremitats encara eren les seves era passar-hi una fulla de ganivet. Amb el temps, aquell caminar estrany i circumspecte s'havia tornat el seu pas normal."</span></i></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10674579413019756404noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8825951297952315001.post-4716034318996962062013-11-26T19:14:00.000+01:002013-11-26T19:26:21.874+01:00MI MONTAÑA d'Eider Elizegi<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Novembre, cita ineludible: <a href="http://www.torellomountainfilm.cat/" target="_blank">Festival de cinema de muntanya de Torelló</a>. Així doncs, estem de ressaca de festival. Enguany la 31èna edició.<span style="font-size: small;"> I com sempre grans dosis de natura, d'aventura, d'instint, d'arrels, de supervivència,</span> i, en definitiva, de Passió. Passió amb majúscules. Això és la muntanya, això és la natura: Passió amb majúscules. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">És el torn, doncs, d'aprofundir en allò que transforma qualsevol instant en un instant únic, intens i imprescindible. Per fer-ho, crec que no hi ha millor manera que presentant-vos a l'Eider Elizegi. Si feu una volta pel seu <a href="http://www.eiderelizegi.com/" target="_blank">blog</a>, veureu quantes capes componen la seva passió: fotografia, poesia i muntanya es fonen en una barreja perfecta. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Per mi, un dels seus imprescindibles: Mi montaña. Resulta ser el seu quadern de bitàcola durant la temporada que va estar treballant al refugi de Gouter, l'últim refugi abans d'arribar al cim del Montblanc. El llibre és un relat íntim sobre la seva vivència i la seva peculiar relació amb la muntanya, que </span><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">expressa amb un llenguatge que bascula entre la prosa i la poesia.</span></span><br />
<br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">No és un llibre que parli de grans paisatges ni d'un entorn idíl·lic, sinó que aprofundeix en aquesta Passió amb majúscules que mencionava, però des d'una òptica personal i peculiar. Un plaer per qualsevol amant de la muntanya i per qualsevol persona que frueixi de la vida amb Passió.</span><br />
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNtShfe1qMB9uma3Yroowx4lXSpAVFprHieLO9iUwh7sj3ATpFHpehZX0GGWrTYNPyJCXhH77KPEuzG4tMs2_vcMuVhPDG8ptlnN4Du5javO7UUDv11wdCCjhZtiUHQfM7qMso3J5G8cs2/s1600/978-84-9829-204-6_g.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhNtShfe1qMB9uma3Yroowx4lXSpAVFprHieLO9iUwh7sj3ATpFHpehZX0GGWrTYNPyJCXhH77KPEuzG4tMs2_vcMuVhPDG8ptlnN4Du5javO7UUDv11wdCCjhZtiUHQfM7qMso3J5G8cs2/s320/978-84-9829-204-6_g.jpg" width="213" /></a></div>
<br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]--></span><br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>CA</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>X-NONE</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="267">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
</span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><span style="font-family: "Georgia","serif";"></span><i><span style="font-size: 12pt;">"Mi Montaña
me está buscando.</span></i></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><i>
</i></span><br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><i><span style="font-size: 12pt;">¿La oyes?
Rrrrrggrsrrsrrrrrrgrrrggrrrr</span><span style="font-size: 12pt;">...Ruge
silen</span><span style="font-size: 12pt;">ciosa por
debajo de la tierra. </span></i></span></div>
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">
<div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<br /></div>
<i>
</i><div class="MsoNormal" style="line-height: normal; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm;">
<i><span style="font-size: 12pt;">La llamo con
voz muy suave. La llamo con una son</span><span style="font-size: 12pt;">risa, un
susurro inaudible, una exhalación...</span><span style="font-size: 12pt;">ahhhhhhhhh...
y me quedo quieta sentada en silencio</span><span style="font-size: 12pt;">sobre la
tierra, dejándome ser buscada por Mi Montaña, </span><span style="font-size: 12pt;">haciendo
nada, esperando sin esperar, aguardando a </span><span style="font-size: 12pt;">ser
encontrada por sus hielos, sus nieves, su respira</span><span style="font-size: 12pt;">ción
mineral, sus rocas, sus cuevas, su frío y su calor, </span><span style="font-size: 12pt;">su viento,
su lluvia, su espacio vacío, su hierba, su</span><span style="font-size: 12pt;"> masa...
sabiendo que aunque no exista existe, y que aun</span><span style="font-size: 12pt;">que exista
no existe."</span></i></div>
</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10674579413019756404noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8825951297952315001.post-90996611064293906362013-11-16T15:41:00.000+01:002013-11-16T15:41:02.574+01:00EL COR ÉS UN CAÇADOR SOLITARI de Carson McCullers<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Carson McCullers tenia aquesta història al cap ja amb disset anys. No va ser fins als vint-i-tres, però, que la va poder publicar, en el que va ser el seu primer llibre. Aquest fet, converteix l'obra en quelcom encara més extraordinari. És un llibre magnífic escrit d'una manera magnífica. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Pàgina a pàgina desprèn un trist i aspre alè de realitat, entorn d'uns personatges embolcallats de solitud. El miracle és que, malgrat tot, perviu un fil d'esperança que fa el llibre més digerible i plaent. Des del primer moment m'ha fet pensar en algunes de les escenes més emblemàtiques de "<i>Bagdad Cafè</i>" i sobretot, en la seva <a href="http://www.youtube.com/watch?v=VdvbgW3YOVM" target="_blank">banda sonora</a>. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Resulta un llibre àgil, subtil i pausat, on McCullers aconsegueix que la reivindicació i la lluita per la justícia social siguin un plus per una gran història. Personatges com el doctor Copeland, el mut senyor Singer, o l'alter ego de McCullers, la jove Mick, deixen una empremta difícilment esborrable, tan per les seves paraules com pels seus silencis pertorbadors.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2h5aPbd9ZRkWxP7C3bfTB9f1CVDIH8ezDBkYSk6iCbIMJaXjfV6zIZnF95vEdJXzYPuD7J-08MAS_zs8U48KeC-u0B0S7ErOdW8LY7HAaWoi6KB0GWsBLPyWMnuBu72oad7slneQxSz9t/s1600/el-cor-es-un-cacador-solitari.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi2h5aPbd9ZRkWxP7C3bfTB9f1CVDIH8ezDBkYSk6iCbIMJaXjfV6zIZnF95vEdJXzYPuD7J-08MAS_zs8U48KeC-u0B0S7ErOdW8LY7HAaWoi6KB0GWsBLPyWMnuBu72oad7slneQxSz9t/s320/el-cor-es-un-cacador-solitari.jpg" width="202" /></a><i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> </span></i><br />
<i><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">"¿Com</span> <span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><span style="font-size: small;">havia estat, allò? Durant un minut, l'obertura es balancejà d'una banda a l'altra. Com una passejada o una marxa. Com Déu caminant en la nit. Tota ella quedà com glaçada per fora; només aquell començament de la peça li cremava per dins. Ni tan sols pugué sentir la continuació; es quedà allà asseguda, esperant, glaçada, amb els punys closos. Al cap d'una estona tornà a sentir la música, més dura i més forta. No, no tenia res a veure amb Déu. Era ella, Mick Kelly, caminant de dia i sola de nit. Sota el sol ardent i a les fosques, amb tots els seus projectes i els seus sentiments. La música era ella, la seva veritable personalitat." </span></span> </i><br />
<br />
<i> </i> </div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10674579413019756404noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-8825951297952315001.post-44386393597824994852013-11-09T21:37:00.000+01:002013-11-09T21:37:14.985+01:00CARTES A UN JOVE POETA de Rainer Maria Rilke<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">No fa gaires dies em demanaven quin era el meu llibre preferit, en el supòsit que només pugués escollir-ne un. No vaig poder respondre, em sembla inimaginable quedar-me només amb un. Cada llibre té el seu moment, i cada moment el seu llibre.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Però potser no és cap disbarat si dic que si que n'hi ha un, que sempre m'acompanya, que em torna a commoure cada cop que l'obro, sigui a la pàgina que sigui. I que em faria trontollar, la seva absència.</span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">"<i>Cartes a un jove poeta</i>" és un petit recull de les cartes que es van intercanviar Rilke i Franz Xaver Kappus, un jove aprenent de l'art de la poesia. Així l'aprenent demana consells al mestre i s'enceta entre ells un diàleg sobre la creació artística en general i l'escriptura en particular. Són, en el fons, reflexions sobre el què, el com i el perquè d'escriure que arriben al lector transformades en reflexions sobre la vida, l'amor i la mort.</span><br />
<br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Per mi és, sens dubte, un imprescindible.</span><br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjddGV1Ds9r3bZqTRJa8w9l8QE5w3aeUIXc-uLO5S5jQf1wf_qLF4SjiCJN_6G7mUFqOkrN4z7EovCwDmynwkA6ioPPkzESQZsHCRPU2fSrRKlIQ17f1bF-E_zaq3SEA0RX20kxAA5fBfTB/s1600/20100206-Cartes+a+un+poeta+jove.jpg" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjddGV1Ds9r3bZqTRJa8w9l8QE5w3aeUIXc-uLO5S5jQf1wf_qLF4SjiCJN_6G7mUFqOkrN4z7EovCwDmynwkA6ioPPkzESQZsHCRPU2fSrRKlIQ17f1bF-E_zaq3SEA0RX20kxAA5fBfTB/s320/20100206-Cartes+a+un+poeta+jove.jpg" width="210" /></a><span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><i> </i></span><br />
<br />
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;"><i>"Potser no serveix de res que jo ara comenti detalladament les seves paraules; perquè el que podria dir sobre la seva tendència al dubte o sobre la seva incapacitat de posar d'acord la vida exterior i la interior, o sobre totes les altres coses que l'oprimeixen, és allò que ja li he dit sempre: sempre el meu desig que vulgui trobar prou paciència dintre seu per resistir, i prou simplicitat per creure; que vulgui guanyar més i més confiança envers el que és difícil, i envers la seva soledat entre els altres. I pel que fa a la resta, deixi que la vida li esdevingui. Cregui'm: la vida té raó, en tots els casos."</i> </span><br />
<br />
<br />
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
</div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10674579413019756404noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8825951297952315001.post-21995782249460418462013-11-07T19:19:00.000+01:002013-11-07T19:32:48.283+01:00MIREU-ME BÉ: SÓC L'ALTRE<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Mireu-me bé: sóc l’altre.<br />Coix de dos peus,<br />sorrut i solitari.<br />No vinc d’enlloc<br />i escric per sobreviure.<br />Desfaig camins<br />perquè no sé dreceres.<br />Reprenc costums.<br />Si ara pogués, jauria<br />pels marges clars<br />amb noies de pell fosca.<br />Però he crescut<br />i algú m’ha omplert de vidres<br />tota la sang.<br />Mireu-me bé: coixejo.<br />No tinc sinó<br />la veu que em representa.<br />Adollo mots<br />i els mots em purifiquen.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">
</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Emergiré de mi mateix el dia<br />que un vent terral<br />m’eixugui els ulls. Són altes<br />les espases de foc<br />d’aquesta lluita<br />que em serva dret<br />contra la por i el somni.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">
</span></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Mireu-me bé,<br />mireu-me bé: sóc l’altre.</span></div>
<br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> Miquel Martí i Pol</span><br />
<br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"></span><br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Aquest novembre Proa edita el tercer volum de les seves memòries ("<i>Miquel Martí i Pol: amb vidres a la sang</i>"). </span><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Perquè qualsevol excusa és bona per recordar alguns dels seus poemes més punyents.</span></div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10674579413019756404noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-8825951297952315001.post-10938874807013076472013-10-27T09:08:00.000+01:002013-10-27T09:09:17.232+01:00WONDER de R.J. Palacio<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">Davant de l'èxit de vendes de "Wonder" i d'una portada més que curiosa, vaig decidir tastar això que a tanta gent havia semblat una novel·la del tot imprescindible. Haig de dir, per avançat, que no m'ha entusiasmat. Que si, que he trobat allò que pot fer que algú la trobi fantàstica, però no crec que sigui imprescindible. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">"Wonder" és la història de l'August Pullman, un nen que va néixer amb una peculiaritat genètica el resultat de la qual és un rostre totalment desfigurat. La seva relació amb els pares, els primers dies d'escola, els primers amics i enemics, etc. És una història de dificultats i superació. Fins aquí, entenc que és una història necessària per allò d'acceptar la diferència, però tot el que sobrepassi aquesta premissa, crec que és excessiu. </span><br />
<br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;">M'explico: pàgina a pàgina em va anar envaïnt la sensació de que pretenien alliçonar-me d'alguna cosa, una mica com allò de dividir el món entre els bons i els dolents. Els qui somriuen a l'August i els qui fan una ganyota al veure'l. Crec que és pretenciós i un punt malintencionat voler fer creure que no és normal reaccionar davant de l'anormalitat. Crec, fins i tot, que el que fa que una societat pugui ser considerada adulta, és la capacitat de poder assumir la diferència però no normalitzant-la, sinó simplement acceptant-la, que no és el mateix. </span></div>
<div style="text-align: justify;">
<br /></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia, "Times New Roman", serif;">Així, crec que és un llibre més que adeqüat perquè llegeixin alumnes de secundària, perquè pot ser útil com a manual de supervivència a l'insitut, però més enllà d'això... és una història massa moralista. Això si, de llenguatge àgil, amb capítols narrats pels diferents personatges i amb música, ingredients que el poden convertir en un bon entreteniment. </span><br />
<br />
<br />
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDMf-3rcN_aO2kIV9X0IrkkcHZT73WUjZrrlctKYVjgBm79l8HzK938VC4GqEWfPPSq478lJwTTnA1WlTIsxBuQWXOkhdasmbzu2Zi28k3EF4PMimezl9y3iujp1lo27Mj-mXWglk4QjL8/s1600/wonder.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgDMf-3rcN_aO2kIV9X0IrkkcHZT73WUjZrrlctKYVjgBm79l8HzK938VC4GqEWfPPSq478lJwTTnA1WlTIsxBuQWXOkhdasmbzu2Zi28k3EF4PMimezl9y3iujp1lo27Mj-mXWglk4QjL8/s320/wonder.jpg" width="212" /></a><span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><i> </i></span><br />
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"><i>"El meu cap no para de donar-hi voltes i més voltes, però aleshores sorgeixen pensaments més lleugers que suavitzen la tensió, com una tercera una mica baixa en un acord major. No, no tot depèn de l'atzar. Si tot fos qüestió d'atzar, l'univers ens deixaria completament abandonats. I no ens hi deixa. Té cura de les seves creacions més fràgils de maneres que de vegades no podem veure. Com amb uns pares que t'adoren cegament. I una germana gran que se sent culpable de ser humana. I un nen de veu aspra que s'ha quedat sense amics per tu. I fins i tot una noia tenyida de rosa que porta una foto teva a la cartera. Potser és una loteria, però l'univers al final sap trobar l'equilibri. L'univers no deixa cap dels seus ocells desemparat."</i></span></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: right;">
</div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-family: Georgia,"Times New Roman",serif;"> </span> </div>
Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10674579413019756404noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-8825951297952315001.post-68057125999489556282013-10-21T22:21:00.005+02:002013-10-21T22:21:41.335+02:00<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF6n-eAUPfQHHTDrtUStMlgnI4zZOxiCtDCHyCp7-tYVsTp8MWyRGhEgZsNrIbqbDtkMztpb88ALLHwAgxiagplrqw-3fh8DUP0bvX-s8qDTcV001nYPdiEi-F0QrUzpBXEGpMWI-uYAMw/s1600/Ateneo-Gran-Splendid-de-Buenos-Aires-MiguelVieira-CC-BY-2.0.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhF6n-eAUPfQHHTDrtUStMlgnI4zZOxiCtDCHyCp7-tYVsTp8MWyRGhEgZsNrIbqbDtkMztpb88ALLHwAgxiagplrqw-3fh8DUP0bvX-s8qDTcV001nYPdiEi-F0QrUzpBXEGpMWI-uYAMw/s1600/Ateneo-Gran-Splendid-de-Buenos-Aires-MiguelVieira-CC-BY-2.0.jpg" /></a></div>
<br />Anonymoushttp://www.blogger.com/profile/10674579413019756404noreply@blogger.com1