SANT JORDI 2014 (és el temps dels possibles) 3ª Part

Això és un no parar! S'acosta el dia D i no podem perdre temps, hi ha massa llenya per cremar. Així que, ataquem amb més possibles, amb més salivera i amb tanta o més passió!

Un imprescindible d'aquesta selecció és qualsevol llibre de l'obra de Sofi Oksanen. En aquest cas, ens quedem amb l'últim títol publicat, "Quan els coloms van desaparèixer", una història de dos amics en temps de guerra. Potser algun dia caldrà dedicar una entrada a "Purga", sens dubte, una obra magistral de la mateixa autora.

Aquí ens arrisquem una mica i es deixem endur per la passió. Wajdi Mouawad porta al límit el protagonista d'aquesta història, encegat per trobar l'assassí de la seva dona. I m'encanta el disseny d'aquesta col·lecció!

 Amb Faulkner tinc un problema. Se'm va entravessar fa anys i l'he tingut aparcat tot aquest temps. Però crec que no em puc permetre obviar-lo durant més temps, crec que ha arribat l'hora de reconciliar-m'hi, i Edicions 1984 em dóna l'oportunitat de fer-ho amb una reedició d'un dels seus clàssics, "El llogaret". I com m'agrada Edicions 1984!!






Bé, bé, ja en són tres més... Ara a reposar les idees i a seguir badant, que segur que hi haurà temps per més.

SANT JORDI 2014 (és el temps dels possibles) 2ª Part

Doncs seguim el periple per arribar al Sant Jordi amb un recull de llibres especials, allunyats de la novel·la i propers a mons personals i íntims, i que, precisament per això, poden ser un perfecte llibre de Sant Jordi. 

Un viatge a la infància d'una de les artistes més polifacètiques dels nostres temps. Des de la música, passant per la pintura, la fotografia i la literatura, Patti Smith presenta aquest llibre com una mirada alegre i poètica als seus anys d'infantesa. Tot un caramel!

No podia obviar la poesia d'aquest camí, i Joana Raspall és, aquest any més que mai, l'opció perfecta per enfonsar-se un cop més en l'estètica de les paraules i els sentiments. I perquè no dir-ho, aquest recull té una portada Espectacular, amb majúscules. 

I en aquesta extranya relació, un llibre tan inesperat com imprescindible. Un àlbum il·lustrat de Marta Altés (que gran!) exquisit, que reivindica la llibertat i la generositat com a únics valors per sumar. Una joia de la literatura infantil que difícilment podré resistir-me a comprar!

Així, tal qual, una barreja ben estrambòtica, però que forma part del camí dels possibles, així que, esperant per la següent entrega, a gaudir de la dolçor que desprenen tots tres!

SANT JORDI 2014 (És el temps dels possibles)

Comencen aquells dies en què les llibreries creixen i els llibres ocupen espais inesperats (Fins i tot al supermercat trobaràs best-sellers). M'encanta la olor dels carrers aquests dies! Així que he pensat, que per anar caldejant l'ambient, aniré penjant "possibles" de Sant Jordi, del Meu Sant Jordi vaja.

El primer dels possibles és "L'última nit" de John Salter, un recull de 10 històries que, diuen, són profundament intenses i emotives. Salter és un dels grans, i el tinc pendent. Així que, aquest Sant Jordi pot ser una bona oportunitat. 

 

 

Aquest ha estat l'any, entre d'altres, d'Alice Munro, així que, parlant de contes, qualsevol dels seus reculls editats, i reeditats, són possibles d'aquest Sant Jordi.

I m'aguantaré les ganes de seguir delectant-me amb el plaer d'imaginar llegir qualsevol d'aquests tresors. N'hi haurà més!

DIA MUNDIAL DE LA POESIA

I entremig d'una pausa sanadora, necessito obrir un ull i compartir amb tots vosaltres uns dels versos que sempre m'acompanyen. Avui, que és el dia que han escollit per parlar de poesia en majúscules. Tot si val per escampar-la arreu.

Apaga aquests ulls meus: no deixaré de veure’t,
si em tapes les orelles podré igualment sentir-te,
i podré sense peus anar vers tu
i sense boca podré encara conjurar-te.
Lleva’m els braços i t’agafaré
amb el meu cor com si fos una mà;
para’m el cor, bategarà el cervell;
i si al meu cervell tu cales foc,
llavors et portaré en la meva sang.

                                                    

                                                             R.M.Rilke

Perquè la il·lusió mou muntanyes!

Aquest cop us vull parlar d'un llibre que encara no "existeix". I ho escric entre cometes perquè si que existeix però encara no està editat com a tal. Precisament perquè s'editi, cal que la idea d'aquest projecte arribi al màxim de persones possible.

La idea gira entorn d'unes cartes d'amor encadenades. Però d'amor, n'hi ha de moltes menes, o potser un de molt gros i ample on tot hi té cabuda. Totes aquestes facetes són les que la Dolors Puig-Alsina, autora del projecte, explora en aquestes cartes, però d'això ja en parlarem quan us pugui presentar el llibre. Ara per ara, aquí teniu la web del projecte de micromecenatge que ha iniciat per tal d'editar el llibre: http://www.realitzaelteullibre.com/projectes_4/cartes-d_amor-encadenades_-dolors-puig-alsina/default.asp

Des d'aquí, us convido, no tan sols a llegir aquelles que ja estan publicades al bloc de l'autora (www.contescruixents.cat), sinó a difondre aquest projecte compartint-lo als vostres blocs, facebooks, twitters i altres ginys semblants, alhora que ho expliqueu als vostres familiars i amics.

L'ALTRA de Marta Rojals

Aquest llibre, ja quan va sortir em va fer venir salivera... pinta bé! I realment les expectatives s'han vist superades amb escreix.

És la història de l'Anna. I és, aparentment, una història ben normal. Vida de parella, conflictes familiars, dilemes laborals, i el que marca la diferència: un remolí interior de pensaments i sentiments exposats pel gaudi del lector. És, realment, un personatge deliciosament treballat.

Una escriptura brillant: refinada i sense escrúpols. Perquè el llibre és així d'ambivalent. D'una banda, entra suau i dolçament dins el lector atrapant-lo, segurament, amb poques resistències. De l'altra, et planta davant dels nassos tot allò que puguis esperar i desesperar sense miraments. I això és el que m'agrada. Perquè dins d'una escriptura senzilla hi ha encriptats mil matisos que converteixen cada pàgina en un laberint per tots els sentits. I això és un altre valor afegit de la novel·la: t'atrapa amb tots els sentits.

Els detalls hi tenen un paper molt important. Petits tresors que omplen la novel·la d'imatges i fotografies fàcilment reconeixibles. Diàlegs críptics que es barregen dins d'un discurs aparentment ordenat, que t'obliguen a una lectura atenta. És, sens dubte, una gran alenada d'aire fresc dins del panorama català, i des de ja, tinc ganes de més! 
  

"Des del final del Bord, s'ha cregut mereixedora de cada dolor que ha hagut d'oblidar a la vida. Però quan aconseguia oblidar-ne un, li'n venia un altre com caigut del cel. El nou dolor queia sobre una muntanya de dolor antic, i aleshores ella enterrava l'últim a palades, procurant no mirar. A continuació, ja sabia què havia de fer: treballar, riure una gràcia del Nel, posar el rentaplats, netejar el lavabo, anar a comprar. No ha sigut. No ha passat. Per sort, els dies se succeeixen sense pausa, i el pas del temps s'escurça amb el temps. L'Anna pensa en la sortida de les dents de llet: d'adults, se'ns faria una agonia. Pel principi invers, l'acumulació de dolors, viscuda dins d'una percepció temporal d'infant, se'ns faria insuportable. El temps minvant dels adults, per l'Anna, és una altra adaptació. La que fa llevar-se els vells un altre matí i dir ja tornem a ser a Nadal, ja tornem a ser a Pasqua, i arrossegar el cos adolorit a fer el primer riu malgrat l'emfisema, la columna, el maluc. Malgrat portar al currículum trenta o quaranta enterraments. Potser la seva mare ho havia descobert: com més estret es fa el temps, més temps passa pel mateix forat." 

EL PELEGRINATGE INSÒLIT DE HAROLD FRY de Rachel Joyce

 "Hi havia tantes coses davant seu, tanta vida, i tothom enfeinat amb les tasques diàries d'anar tirant, patir i lluitar; gent que no sabia que estava assegut allà dalt, contemplant-los. Novament va sentir d'una manera profunda que estava tan dins com fora del que veia; hi estava connectat i, alhora, passava per fora. En Harold va començar a entendre que aquella també era la realitat del viatge a peu. Ell formava part de les coses i, alhora, n'estava fora." 

 

 "El pelegrinatge insòlit de Harold Fry" és una bonica història que comença quan en Harold rep una carta de la Queenie, una antiga companya de feina amb qui té un assumpte pendent. Ara, una malaltia sembla apropar-la a la mort i decideix despedir-se per carta d'ell. En Harold redacta una carta de resposta, però sembla que arribar fins a la bústia i llençar-la no és suficient. Així que, sense mirar enrere, comença a caminar per anar a trobar la Queenie Hennessy iniciant un viatge de més de 800 quilòmetres. Mentrestant, la Maureen, la seva dona, esperarà a casa seva. 

 

No és tan sols un viatge de sud a nord de la Gran Bretanya, sinó que és un viatge al passat i present de totes aquelles ombres que durant anys s'amaguen darrera les aparences. Tot plegat molt ben escrit i amb uns finals de capítol dels que m'agraden, aquells que punxen, que t'obliguen a seguir llegint, sigui l'hora que sigui.  

 

La riquesa psicològica dels personatges fa que en Harold, la Maureen i la Queenie Hennessy seguin a taula per sopar més d'un vespre (tot un plaer, per cert). Aquesta tríada de personatges omplen de vida una història sorprenent i que enganxa molt, moltíssim. Perquè és, al cap i a la fi, una història d'amor, una recerca de l'amor. I el lector no quedarà decebut si sap trobar dins seu el ressò de les mancances i els anhels que curosament descriu Joyce.

"Caminava amb pas tan segur que era com si tota la seva vida hagués estat esperant per aixecar-se de la cadira"