LA GERMANDAT DEL RAÏM de John Fante

Ostres tu, en Fante! "La germandat del raïm" és una delícia! Àcida, però una delícia. Amb tots els ingredients propis de la literatura americana del segle XX, narra la història d'un pare i un fill que, després d'una vida de decepcions mutues, buscaran el perdó i la comprensió l'un en l'altre. 

Els personatges, una família italiana emigrada als Estats Units, s'arrosseguen pàgina a pàgina amb tots els vicis i amb tots els retrets a flor de pell i, malgrat tot, és un llibre molt emocionant. A més a més, té petites sorpreses (que no revelaré ara i aquí per no espatllar la lectura a ningú) que fan del text una suma perfecte.

És un llibre d'emocions crues, diàlegs punyents i grans dosis d'alcohol. I agrair-li a Fante que ho amaneixi amb un humor sarcàstic que et permet somriure, malgrat les circumstàncies. 

 "Estava fart del billar, del pòquer i de fer el poca-solta amb unes cerveses, de conduir amb altra gent, de passejar per les hores solitàries i grapejar faldilles i mitges matusserament, de grapejar en va. Les dones estaven bé però eren exigents, és fàcil fer mal als dinou: penses que les dones són dolces i submises i descobreixes que són fures; et refugies en les putes perquè són menys falses i, si tens sort, aprens a llegir.

El meu vell, el fill de puta, arribava a casa tentinejant, amb fortor de vi, i em cridava que apagués el llum, que anés a dormir, que què collons em passava, que els llibres eren una droga i la meva addicció alarmant i que ja gairebé no em reconeixia com a fill seu. Troba una feina, m'exigia, i fes alguna cosa amb la teva vida. Tenia raó. La devia tenir. Tothom hi estava d'acord. Fins i tot els paios de la sala de billar se'n van adonar. Ja no podiem comunicar-nos com abans."