CARTES A UN JOVE POETA de Rainer Maria Rilke

No fa gaires dies em demanaven quin era el meu llibre preferit, en el supòsit que només pugués escollir-ne un. No vaig poder respondre, em sembla inimaginable quedar-me només amb un. Cada llibre té el seu moment, i cada moment el seu llibre.

Però potser no és cap disbarat si dic que si que n'hi ha un, que sempre m'acompanya, que em torna a commoure cada cop que l'obro, sigui a la pàgina que sigui. I que em faria trontollar, la seva absència.

"Cartes a un jove poeta" és un petit recull de les cartes que es van intercanviar Rilke i Franz Xaver Kappus, un jove aprenent de l'art de la poesia. Així l'aprenent demana consells al mestre i s'enceta entre ells un diàleg sobre la creació artística en general i l'escriptura en particular. Són, en el fons, reflexions sobre el què, el com i el perquè d'escriure que arriben al lector transformades en reflexions sobre la vida, l'amor i la mort.

Per mi és, sens dubte, un imprescindible.


 

"Potser no serveix de res que jo ara comenti detalladament les seves paraules; perquè el que podria dir sobre la seva tendència al dubte o sobre la seva incapacitat de posar d'acord la vida exterior i la interior, o sobre totes les altres coses que l'oprimeixen, és allò que ja li he dit sempre: sempre el meu desig que vulgui trobar prou paciència dintre seu per resistir, i prou simplicitat per creure; que vulgui guanyar més i més confiança envers el que és difícil, i envers la seva soledat entre els altres. I pel que fa a la resta, deixi que la vida li esdevingui. Cregui'm: la vida té raó, en tots els casos."