LA GERMANDAT DEL RAÏM de John Fante

Ostres tu, en Fante! "La germandat del raïm" és una delícia! Àcida, però una delícia. Amb tots els ingredients propis de la literatura americana del segle XX, narra la història d'un pare i un fill que, després d'una vida de decepcions mutues, buscaran el perdó i la comprensió l'un en l'altre. 

Els personatges, una família italiana emigrada als Estats Units, s'arrosseguen pàgina a pàgina amb tots els vicis i amb tots els retrets a flor de pell i, malgrat tot, és un llibre molt emocionant. A més a més, té petites sorpreses (que no revelaré ara i aquí per no espatllar la lectura a ningú) que fan del text una suma perfecte.

És un llibre d'emocions crues, diàlegs punyents i grans dosis d'alcohol. I agrair-li a Fante que ho amaneixi amb un humor sarcàstic que et permet somriure, malgrat les circumstàncies. 

 "Estava fart del billar, del pòquer i de fer el poca-solta amb unes cerveses, de conduir amb altra gent, de passejar per les hores solitàries i grapejar faldilles i mitges matusserament, de grapejar en va. Les dones estaven bé però eren exigents, és fàcil fer mal als dinou: penses que les dones són dolces i submises i descobreixes que són fures; et refugies en les putes perquè són menys falses i, si tens sort, aprens a llegir.

El meu vell, el fill de puta, arribava a casa tentinejant, amb fortor de vi, i em cridava que apagués el llum, que anés a dormir, que què collons em passava, que els llibres eren una droga i la meva addicció alarmant i que ja gairebé no em reconeixia com a fill seu. Troba una feina, m'exigia, i fes alguna cosa amb la teva vida. Tenia raó. La devia tenir. Tothom hi estava d'acord. Fins i tot els paios de la sala de billar se'n van adonar. Ja no podiem comunicar-nos com abans." 

LA GRAN MARXA d'E.L. Doctorow

"La gran marxa" és una novel·la que explica uns fets ocorreguts durant la guerra de secessió americana. El general William Sherman encapçala una comitiva de més de 60.000 soldats que avançarà cap a l'est travessant Geòrgia i fins arribar a les Carolines, lluitant contra les forces confederades. La gran marxa saqueja i crema les plantacions del sud, crema i destrossa les infraestructures, mentre recull un degoteig constant de població negra alliberada, de refugiats blancs, i altre gent que s'afegeix a una comitiva que acaba representant tot un país a la deriva.

Doctorow s'endinsa en cada un dels personatges que conformen la marxa: blancs o negres, homes o dones, lliures o captius. En tots cerca allò que els humanitza davant del lector, allò que permet que la compassió aparegui i et plantegi dilemes morals prou profunds com per plantejar-te que, potser, et trobes davant d'un gran llibre, d'una gran història.  

No és una novel·la històrica on trobar un relat fidel d'allò que va ser, sinó que és una mirada profunda cap a la intimitat d'una guerra, cap a tot allò que no es mostra davant les càmeres i que converteix cada personatge en l'heroi i el malvat alhora. 

Doctorow és un dels grans i aconsegueix transformar una barbàrie en una gran història d'amor i humanitat. És sens dubte, una de les seves novel·les més brillantment construïdes i inspiradores.

"Mattie es va sentir abatuda de veure la casa tan buida. El sol brillava per les finestres nues i il·luminava el trespol com si la vida hagués fet marxa enrere i ella tornés a ser una núvia en una mansió acabada de fer i sense mobles, i amb un marit que li feia un cert respecte i li doblava l'edat. Es va preguntar com és que en John sabia que la guerra els tocaria de ple. De fet, ell no ho sabia pas, però era un home a qui l'èxit semblava donar motius per creure's més llest que la majoria de la gent. Era un home que imposava, amb aquell pit ample i el caparrot de pèl blanc rebel. No discuteixis amb mi, Mattie. Han perdut vint o trenta mil homes per prendre aquella ciutat. Això es paga car. Si tu fossis un general, amb un boig de president, ¿et quedaries aquí, de braços plegats? ¿On aniries? ¿A Augusta? ¿A Mason? ¿I per on passarà, si no és per aquests turons? I no esperis que, això que anomenen exèrcit rebel, hi pugui fer res. Però, si m'equivoco, Déu ho vulgui, digues, ¿què hi perdré?"