dilluns, 3 de febrer del 2014

EL PELEGRINATGE INSÒLIT DE HAROLD FRY de Rachel Joyce





 "Hi havia tantes coses davant seu, tanta vida, i tothom enfeinat amb les tasques diàries d'anar tirant, patir i lluitar; gent que no sabia que estava assegut allà dalt, contemplant-los. Novament va sentir d'una manera profunda que estava tan dins com fora del que veia; hi estava connectat i, alhora, passava per fora. En Harold va començar a entendre que aquella també era la realitat del viatge a peu. Ell formava part de les coses i, alhora, n'estava fora." 




 
 "El pelegrinatge insòlit de Harold Fry" és una bonica història que comença quan en Harold rep una carta de la Queenie, una antiga companya de feina amb qui té un assumpte pendent. Ara, una malaltia sembla apropar-la a la mort i decideix despedir-se per carta d'ell. En Harold redacta una carta de resposta, però sembla que arribar fins a la bústia i llençar-la no és suficient. Així que, sense mirar enrere, comença a caminar per anar a trobar la Queenie Hennessy iniciant un viatge de més de 800 quilòmetres. Mentrestant, la Maureen, la seva dona, esperarà a casa seva. 
 
No és tan sols un viatge de sud a nord de la Gran Bretanya, sinó que és un viatge al passat i present de totes aquelles ombres que durant anys s'amaguen darrera les aparences. Tot plegat molt ben escrit i amb uns finals de capítol dels que m'agraden, aquells que punxen, que t'obliguen a seguir llegint, sigui l'hora que sigui.  
 
La riquesa psicològica dels personatges fa que en Harold, la Maureen i la Queenie Hennessy seguin a taula per sopar més d'un vespre (tot un plaer, per cert). Aquesta tríada de personatges omplen de vida una història sorprenent i que enganxa molt, moltíssim. Perquè és, al cap i a la fi, una història d'amor, una recerca de l'amor. I el lector no quedarà decebut si sap trobar dins seu el ressò de les mancances i els anhels que curosament descriu Joyce.


"Caminava amb pas tan segur que era com si tota la seva vida hagués estat esperant per aixecar-se de la cadira"


 


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada