Un llibre sorprenent. Màgic. Magiquíssim. Que porta implícit el risc de passar desapercebut. Però que malda per remoure alguna cosa dins nostre...i ho aconsegueix. Subtil però intens alhora. Amb poques paraules i potser tènues, grises i tènues. Perquè a vegades l'amor no és vermell. A vegades l'amor és gris. Això fa que "Li i altres relats" sigui un amor dur de rosegar, un amor que no parla d'homes i dones, sinó d'amor a seques, amor i ja està. D'un amor en solitari que intenta escapolir-se a través de la mirada dels protagonistes. D'un amor intuït, però intens.
Són tres petits contes, molt ràpids de llegir, però que deixen rastre. I és precisament aquest rastre el que fa que el llibre s'amplifiqui amb cada segon que passa. Les històries giren entorn del mar, i deu ser per això que l'efecte del llibre és com el de les onades... mica en mica et van engolint, sovint sense adonar-te'n.
"En aquell moment jo estava a les seves mans, sol. Feia esforços per no plorar. Ella em protegia. Vam sentir rialles. Fort. Com si rigués una multitud. Vam alçar els ulls i vam veure penjades, amunt, en bastons, màscares xineses de paper que reien, feien rodar els ulls, obrien les boques de bat a bat. La Li també reia. Es va girar i em va veure.
-¿Per què no rius? No t'he vist riure.
-I és clar que ric -vaig respondre-: ¿que no ho veus?
-Els únics xinesos que he vist riure fort -va dir- són aquests d'aquí. Els falsos. Nosaltres riem amb els ulls, amb els llavis, amb les orelles. ¿Que tenies una dida xinesa?
-No ho recordo gens. No he sentit a dir tal cosa.
-Jo sí que ho sé. Has mamat llet de la nostra. ¡Per això no rius!
Vaig fer que sí amb el cap."
Són tres petits contes, molt ràpids de llegir, però que deixen rastre. I és precisament aquest rastre el que fa que el llibre s'amplifiqui amb cada segon que passa. Les històries giren entorn del mar, i deu ser per això que l'efecte del llibre és com el de les onades... mica en mica et van engolint, sovint sense adonar-te'n.
-¿Per què no rius? No t'he vist riure.
-I és clar que ric -vaig respondre-: ¿que no ho veus?
-Els únics xinesos que he vist riure fort -va dir- són aquests d'aquí. Els falsos. Nosaltres riem amb els ulls, amb els llavis, amb les orelles. ¿Que tenies una dida xinesa?
-No ho recordo gens. No he sentit a dir tal cosa.
-Jo sí que ho sé. Has mamat llet de la nostra. ¡Per això no rius!
Vaig fer que sí amb el cap."
Un petit gran llibre. El teu comentari el trobo molt encertat, Anna. És, certament, commovedora aquesta subtilesa i delicadesa quan parla de l'amor, amb un estil lacònic, gairebé telegràfic.
ResponEliminaEm va agradar també un breu poema inclòs en el recull i que s'anomena "Estimo".
ESTIMO
EliminaEstimo tot el que hi ha de trist al món;
uns ullets tèrbols, la gent malalta,
els arbres secs despullats i els parcs deserts,
les ciutats mortes, els llocs fosquíssims.
Els músics cecs dels carrers sorollosos,
els pobres, els vagabunds, els qui passen gana.
Estimo les velles dones ploroses
que miren al lluny, amb mirada trista...
Estimo tot el que en aquest món -plora
perquè s'assembla a mi.
Crec que és molt representatiu i que exemplifica ben bé el tarannà dels contes del recull.
Gràcies pel comentari, David!
Poques paraules i grans sensacions... això és el què m'ha transmès aquest llibre. Amb un llenguatge curt i concís, digne del radiotelegrafista que era, Kavadias et transporta fins a les espurnes d'amor que llueixen dins dels cors més turmentats.
ResponEliminaNo deixa de ser curiós que la nena (que dóna nom al relat i al llibre): Li, en xinès sigui el nom del trigrama "foc" i que el foc, per la cultura xinesa sigui conciderat l'element de l'alegria, el cor, l'ànima, l'essència... en el fons crec que no és perquè si que Kavadias triés aquest nom per a aquest personatge, ja que crec que realment és el "foc" que va trobar enmig de tanta aigua; l'essència humana de la qual fugia envoltant-se de la soledat i la tristesa de la vida marina, però que anhelava profundament fins als darrers anys de la seva vida.
Una vida trista, però viscuda amb amor cap a totes les criatures d'aquest món, sense excepció: caballs, nenes xineses, mariners, prostitutes, captaires, ... Tots tenen cabuda dins del Li (o cor) de kavadias.
Gràcies per recomanar-me aquesta petita joia, Anna. T'estimo.
Genial que hi hagis descobert tot això!! Compartir-ho encara ho fa més bonic :)
Elimina