SALVATGE de Cheryl Strayed

Aquest va ser un amor a primera vista. I vaig encertar de ple. És un text en primera persona que explica la història real de l'autora quan amb 26 anys es decideix a empendre un viatge a peu pel sender de la cresta del Pacífic. És un viatge intens, i, on, crec que encertadament, el grau de profunditat l'afegeix el lector al gust. Aquest afegit és el que converteix el llibre en un tresor d'un alt valor personal. El sender de la cresta del Pacífic es transforma en un mirall on redescobrir allò que som, on confrontar-ho amb el que creiem que som, i fins i tot amb el que volem ser. El què t'obliga a un seguit de pauses obligatòries per respirar-lo, i, sobretot, a un cop arribat al final, prendre't uns dies per assaborir-lo. És un plaer que creix sobre ell mateix de forma subtil tan sols de pensar-hi. Un magnífic regal!

"Però llavors vaig entaforar la tenda a la motxilla, vaig apagar el fogonet, vaig llençar l'aigua que gairebé bullia a l'herba i vaig submergir el pot a l'estany per refredar-lo. Vaig beure un glop de l'aigua iodada i vaig ficar la cantimplora i la samarreta, els sostenidors i els pantalons molls de nou a la motxilla. Em vaig carregar la Bèstia, me la vaig lligar bé, vaig tornar al sender i vaig començar a marxar cap al nord mentre la llum s'anava apagant. Vaig caminar i caminar, empesa per un sentiment primari que no feia res més que fer-me avançar, i vaig seguir caminant fins que caminar se'm va fer insuportable, fins que em va semblar que ja no podia fer ni una passa més. 

I aleshores vaig arrencar a córrer"