dijous, 12 de setembre del 2013

CONTRA EL VENT DEL NORD de Daniel Glattauer

    vital
           fresc
                  clar
                       àgil 
                   intens
              addictiu
        excitant
              sorprenent
                    intrigant
                              trist 
                                   irònic
                                         divertit
                                                alegre
                                                       emocionant
                                                                 evocador
                                                          romàntic
                                                    impulsiu
                                                         necessari
                                                                 original transparent flexible interessant dolç lleuger
                                                                             ÉS UN LLIBRE D'AMOR




"L’endemà
Sense assumpte
Benvolguda Emmi, te n’adones, que no sabem absolutament res l’un de l’altre? Creem fantasies virtuals, ens dibuixem unes fotos robot imaginàries. Plantegem preguntes amb l’al·licient que quedaran per respondre. Despertar la curiositat de l’altre i no satisfer-la mai per mantenir-lo en suspens, ho fem per esport. Tractem de llegir entre línies, entre paraules, aviat potser entre lletres. Ens esforcem tant com podem per fer una justa avaluació de l’altre i, al mateix temps, posem la màxima cura a no revelar res essencial de nosaltres mateixos. Què vol dir «res essencial»? Res de res, encara no ens hem explicat res de la nostra vida, del dia a dia, del que podria ser important per a algun de nosaltres. 
Ens comuniquem en un espai buit. Hem fet el gest de confessar a quina activitat professional ens dediquem. Tu em faries en teoria una bona pàgina web, a canvi dels (mals) psicogrames lingüístics que et faig jo a la pràctica. Això és tot. Per una revisteta d’àmbit restringit sabem que tots dos som a la mateixa gran ciutat. Però tret d’això? Res. Al nostre entorn no hi ha ningú més. Vivim en llocs indeterminats. No tenim edat. No tenim cara. No distingim entre la nit i el dia, estem al marge del temps. Només tenim les nostres pantalles, cadascun estrictament i secretament la seva, i una afició en comú: tots dos ens interessem per un estrany. Bravo! Pel que fa a mi, t’ho declaro: sento un enorme interès per tu, estimada Emmi! No sé pas per què, però sé que hi ha hagut un motiu indiscutible. També sé que aquest interès és absurd. No resistiria mai una trobada, tant se val l’aspecte i l’edat que tinguis, o quina part del considerable encís dels teus emails podries aportar a una eventual trobada, o si a les cordes vocals, a les pupil·les, a les comissures dels llavis i a les aletes del nas tens tanta gràcia com el que expresses per escrit. Pel que sospito, l’única i exclusiva font d’aquest «enorme interès» és la bústia electrònica. I em penso que qualsevol temptativa de deixar que surti d’aquí seria un gran error.
Ara la meva pregunta clau, estimada Emmi: vols que t’escrigui més missatges? (Aquest cop, una resposta clara seria d’allò més deferent.) Molt i molt afectuosament, Leo"

1 comentari:

  1. És un llibre molt bonic on l'amor virtual dels protagonistes acaba essent més important que la realitat que els envolta. L'espera entre missatge i resposta els alimenta...

    ResponElimina